La petita Nova York del Priorat: la Vilella Baixa

La Vilella BaixaL’escriptor Josep Maria Espinàs, en un dels seus primers llibres de viatges, va rebatejar la Vilella Baixa amb el nom de la Nova York del Priorat, apel·latiu que ha fet fortuna. I és que la característica més peculiar del poble és l’alçària de les cases que donen al coster dels dos rius, que poden tenir sis plantes o més en aquesta banda, mentre que aquestes mateixes cases vistes des de la banda del carrer sembla que en tinguin només una o dues.

Tot el terme municipal de la Vilella Baixa té una orografia molt pronunciada, cosa que provoca que hi hagi molts desnivells entre la riba del riu i la part més alta del poble, la zona del nucli antic del municipi. Per tant, és impossible evitar les pujades mentre es visita aquesta petita joia protegida per les muntanyes.

Tot i comparar-se amb Manhattan, la Vilella Baixa és el segon poble més petit del Priorat, a poca distància del més petit de tots: la Vilella Alta. El municipi està ubicat a tocar de la serra del Montsant, i és punt de confluència de dos rius: el Montsant i el riuet d’Escaladei.

Aquests rius creuen el poble i a l’aiguabarreig on s’ajunten hi ha l’impressionant pont romànic de dos arcs, més un tercer arc que es va afegir per superar el riuet el 1886 i que segueix l’estil arquitectònic dels altres dos. A part del pont gran, destaca com a monument l’església de Sant Joan Baptista, del segle XVIII, d’estil renaixentista amb tres naus. El seu campanar esdevé el punt més elevat de l’ skyline vilellenc de baix.

El carrer que No Passa

També destaca el carrer que No Passa, de fortes reminiscències medievals i on se situa el nucli original del poble. Es passa per un porxo d’arcs apuntats i el carrer no té sortida. En el primer arc encara s’hi poden veure els forats que es feien servir per tancar-se dins el recinte emmurallat en cas d’incursions enemigues.

El carrer que No Passa va ser encara utilitzat com a lloc de defensa durant les carlinades, quan encara, en moments de perill, se’n tancava el portal d’accés. També és interessant veure el Sindicat Agrícola, de factura modernista (1919).

A diferència de la gran metròpoli amb què es compara, la Vilella Baixa té una afluència més aviat minsa de visitants i, per tant, és un lloc ideal per descobrir-lo, ja sigui trepitjant els seus carrers costeruts o fent algun dels cinc senders de curt recorregut que ofereixen la possibilitat de gaudir d’agradables caminades pels voltants del municipi, observant el paisatge i el seu patrimoni natural. Sempre, això sí, sota la mirada atenta de la serra del Montsant.