Un nou museu per a un monestir del segle XII

Dins de les accions del Programa Cosmos Poblet, en què també s’emmarquen la conversió ecològica del monestir de Poblet i la celebració del Festival de Música Antiga -entre d’altres-, s’ha materialitzat l’ampliació i nova presentació del Museu del Monestir de Poblet.

Amb una llarga planificació i una execució complexa, especialment per l’entorn arquitectònic de l’ampliació, el Museu del Monestir de Poblet creix en superfície expositiva al voltant de 1.300 metres quadrats, i ara inclou dins del recorregut de l’exposició permanent la sala de l’abat Copons i la sala de l’abat Mengucho, antigament destinada a museu de restauració. També creix en nombre de peces exposades, amb un total de cent cinquanta peces restaurades per la Unitat de Conservació i Restauració de la Diputació de Tarragona a Tortosa, un centenar de les quals són inèdites.

Entre aquestes peces restaurades destaquen un got de vidre datat entre els segles XIII i XIV, utilitzat com a lipsanoteca -un recipient per a relíquies que s’acostumava a situar a la taula de l’altar-, o el calze de l’abat Forès, datat al voltant del 1555, que va ser conservat per les monges de Valldonzella durant l’exclaustració de Poblet i retornat l’any 1940, quan el cenobi de la Conca de Barberà va retornar a la vida monàstica.

Dues peces clau

Per primera vegada s’exposen juntes dues peces clau per entendre l’escultura renaixentista a Poblet, però també a Catalunya: la figura de Sant Sebastià de Damià Forment, procedent del retaule major de l’església del monestir, i l’escultura d’un nen amb l’escut de l’abat Guimerà d’Andreu Ramírez, que formava part del retaule del Sant Sepulcre encara conservat a la galilea (petita capella o vestíbul per als penitents) del monestir de Poblet.

Gràcies a la feina de documentació, estudi i catalogació del fons, s’han fet noves atribucions i adscripcions de les peces del fons del museu. L’última, i també força destacada, és la de la professora Patrizia Tozini, de la Universitat de Cassino (Itàlia), que atribueix al pintor florentí Perin del Vaga una tela conservada i exposada al museu. Però el visitant també hi trobarà altres noves atribucions, com un calvari del pintor valencià Joan de Joanes.

Com abans, el recorregut pel museu s’inicia dins del palau reial o palau del rei Martí, una construcció iniciada a finals del segle XIV, on van treballar el mestre d’obres Arnau Bargués i l’escultor, d’origen francès, François Salau. És un dels millors conjunts àulics de l’arquitectura dins del gòtic civil català.

El recorregut segueix cap a la sala de l’abat Copons, on s’ha preparat un àmbit temàtic al voltant de la creu com a símbol i element d’interpretació artística. Destaquen poderosament sobre les peces exposades el Crist d’ivori procedent del servei funerari del rei Alfons el Magnànim i donat al monestir pel virrei de Nàpols Pere Antoni d’Aragó, una peca excepcional de l’escultura del segle XVII. Per acabar, a la sala de l’abat Mengucho el visitant hi trobarà un espai dedicat a la litúrgia, religiosa i profana, ordenat també per temàtiques i no en un sentit cronològic.

També s’afegeix al circuit visitable del monestir el Centre de Visitants, un espai en què, a través de diferents audiovisuals, el visitant coneixerà, abans d’entrar, la realitat del conjunt, la seva història i la vida de la comunitat.