El nostre pont de Brooklyn o el seu pont d’Amposta
La demarcació de Tarragona té dues cares ben diferents però mantenen les seves relacions
La demarcació de Tarragona, no pas com altres terrenys o països, té dues cares ben diferents. El Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, separades pels contraforts de la serralada Prelitoral des del coll de Balaguer fins al terme de la Palma d’Ebre i aquelles terres de les Garrigues, tenen les seves relacions i connexions, sobretot entre les persones. Uns enllaços que van permetre aixecar ponts.
Un bon exemple és el Pont Penjant d’Amposta, una icona de l’arquitectura, l’enginyeria i la cultura ebrenca que captiva l’admiració de tot aquell que el traspassa. Amb aquella inquietud, humana, de veure passar les catenàries sobre l’aigua del riu i comprovar que allò no cau.
La connexió entre Camp i Terres de l’Ebre no la trobem directament al pont sinó en els seus promotors. El principal, l’alcalde d’Amposta Joan Palau i Miralles (Gandesa, 1867 - Amposta, 1936), nascut a Gandesa, de pare sarralenc i mare ampostina. Dins d’aquest triangle, màgic o no, de Sarral, Gandesa i Amposta, Palau forma la seva personalitat amb una visió de creixement econòmic, social, polític i cultural.
La carrera política de Palau no només va tenir repercussió dins i fora del triangle a les Terres de l’Ebre i al Camp de Tarragona, sinó que fructifica, com la construcció del pont, amb l’etapa política de l’escultor tortosí Agustí Querol i Subirats (Tortosa, 1860 - Madrid, 1909), que, tot i que només va ser diputat a les Corts dos anys pel districte electoral de Roquetes, va ser clau per al desenvolupament de les dues ribes de l’Ebre a principis del segle XX.
Les obres, iniciades l’any 1915 i liquidades el 1921, complien el disseny de l’enginyer portuguès José Eugenio Ribera (Lisboa, 1864 - 1936), famós pel disseny i la construcció d’altres ponts a l’Estat utilitzant la tècnica del pont penjant, el pont metàl·lic i el formigó armat. Aquest últim material, el formigó armat, però també l’ús del metall i l’ús de catenàries des d’una torre o punt elevat ens recorden, als lectors i als usuaris del pont, el pont de Brooklyn. El primer amb l’ús del formigó armat abans del pont penjant d’Amposta.
Les seves icòniques torres van patir l’embat de la Guerra Civil Espanyola el 1938 amb un atac de l’aviació franquista. Reinaugurat el 1939 i restaurat el 1957 i el 2009, reforça aquell element característic de l’skyline ampostí.
Així, creant el nostre pont de Brooklyn d’Amposta o el seu Pont Penjant d’Amposta de Nova York…
