Des que tinc memòria a casa hem vist TV3. He crescut amb el Club Super 3, els TN a l’hora de sopar, Nissaga de poder o La Marató i tots els programes que us puguin venir a la ment, que en són moltíssims, en total 1.627. Un mitjà fet i pensat en la meva llengua mereix tots els meus respectes. Perquè no ha de ser fàcil batallar amb els canvis de color polític, els haters i el pas del temps. I TV3, en quaranta anys, s’ha sabut adaptar a tots aquests reptes.
Fa temps que llegeixo comentaris carregant contra una televisió pública que diuen que ha perdut la seva funció, on sempre hi trobem els mateixos, mancada de bones idees amb programes estèrils que costarà que passin a la història com molts dels que si que recordareu, com Filiprim, La vida en un xip o Poble Nou. L’oferta televisiva és tan àmplia que des del canal han d’intentar abastar tot tipus de públic. L’amenaça de les plataformes els ha dut, amb bon encert, a crear-ne una on podem escollir què volem i quan ho volem veure, i tot, en català. Doncs aquesta és la importància de TV3. Un mitjà que encerta més o menys en els formats, però que sempre ha sigut un referent en innovació, que ha comptat i compta amb grans professionals i que s’adapta als canvis. Hem de ser exigents, però el que no podem és deixar de mirar-la, per després poder opinar i criticar si ho creiem oportú. TV3 és la nostra per la proximitat, per l’entreteniment i la informació i sobretot per la nostra llengua.
