El misteri de la pintada marxista que ha sobreviscut 88 anys al centre de Valls

Valls“El partit dels obrers és el POUM”. Ras i curt. La pintada, feta amb pintura vermella entre els anys 1935 i 1936, ha aconseguit sobreviure durant 88 anys, 40 dels quals durant una forta repressió franquista que no tolerava, en cap cas, expressions d'aquesta mena. Per si no fos prou meritòria aquesta supervivència, la pintada està situada en una de les zones més cèntriques de Valls, al número 1 de la plaça del Pati, just davant de l’edifici on tenia el seu despatx qui va ser alcalde Valls des del 1940 fins al 1960, el franquista Josep Maria Fàbregas. Però ell tampoc no la va fer esborrar. 

Valls, que després de 88 anys protegirà la pintada, intenta resoldre el misteri de com ha pogut sobreviure aquesta pintada, però tot i la documentació que han trobat, falta informació. “No entenem com ningú no s’hi va fixar”, diu intrigat l’historiador i director del Museu de Valls, Jordi París. Empès per la curiositat, i una mica també per la insistència d’aquest periodista, París va començar a investigar i a buscar fotografies a l'Arxiu Municipal de Valls per intentar resoldre el misteri. “Creiem que la pintura va estar tapada pel cartell del bar que hi havia abans als baixos de l’edifici”, explica la regidora d'Urbanisme, Patrimoni i Centre Històric, Sònia Roca. Efectivament, durant molts anys, als baixos d’aquest edifici cèntric hi havia la Gestoria París i el bar California, i és molt probable que algun cartell publicitari de l’establiment tapés una pintada tan subversiva per al règim. Però no totes les peces encaixen.

Anys d'abandonament

L’any 2010 la finca es va declarar en ruïna i es va prohibir qualsevol activitat dins l’edifici. Els dos locals de la planta baixa també van haver de tancar i aquest espai va quedar oblidat. Però la pintada tampoc no es va descobrir llavors. Sense cap negoci funcionant als baixos de l'edifici, l’Ajuntament de Valls va col·locar just en aquesta façana uns cartells per orientar els vianants i la pintada va continuar camuflada. “La vam descobrir quan es van fer les obres a la plaça del Pati”, recorda París, és a dir, a partir del 2015. 

La recerca a través de les fotografies històriques de Valls va començar a donar pistes per resoldre el misteri. En una imatge es pot veure un pilar casteller just davant de la finca en qüestió. La fotografia és de l’any 1935 i no sembla que hi hagi res pintat a la paret, però el que està clar és que no hi ha cap cartell a la façana. La segona imatge és posterior i semblava que confirmava la teoria del cartell del bar California. Es tracta d’una foto feta per Galimany l’any 1968, durant un homenatge a la vellesa celebrat a Valls, i mostra un cartell molt gran ancorat a la façana on hi ha la pintada. Segurament, la pintada ja estava feta, però les autoritats franquistes no la veien perquè la tapava el cartell. Així i tot, es fa difícil de creure que el cartell del bar estigués 40 anys al mateix lloc exacte. La història de la fotografia, però, encara es complica més perquè després s'han trobat dues fotografies més de l’any 1984, una de Queralt i l’altre de Moncunill, que mostren la façana en qüestió sense cap cartell que tapi la pintada. És possible que la pintada estigués 20 anys totalment descoberta i ningú no la veiés? "Alguna cosa no acaba de quadrar", reconeix París.

Gairebé l'esborren

Al llarg de tot aquest temps, un dels moments més crítics per a la supervivència de la misteriosa pintada podria haver estat, precisament, aquest mes de juliol. Els propietaris de l’històric edifici, la façana del qual està protegida com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), tampoc hi havien parat atenció i fa uns mesos van encarregar una reforma integral de l’immoble. Després de molta feina, quan els treballadors ja estaven a punt d’acabar l’obra, van demanar permís per instal·lar una bastida al carrer i pintar la façana i va ser aleshores quan van rebre un correu en què se’ls demanava que mantinguessin la pintada. “Quan vam rebre el correu, vam pensar, ¿quina pintada?”, explica a l'ARA l’arquitecte de la reforma, Derryk Dettinger. “No ens hi havíem fixat, ni tampoc apareix en cap registre. Ha estat una reforma complicada perquè la façana està protegida i la finca, per la part de darrere, toca la muralla de Valls. Ha vingut a veure l’obra l’arquitecte municipal i també treballadors del Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat, però ningú ens havia dit res de la pintada. Ha anat de poc que no hi pintéssim a sobre”, explica confús però satisfet pel resultat final de l’edifici i per no haver esguerrat la història de la pintada.   

La pols provocada per la reforma recent de l’edifici ha tret resolució a la pintada, però l’objectiu de l’Ajuntament, gràcies sobretot a la insistència de l’Institut d’Estudis Vallencs, és tornar-la a fer lluir i protegir-la, segons explica la regidora Roca. 

Un punt per explicar la guerra

A la paret de la casa del davant, on treballava l'alcalde franquista, encara s'hi pot veure una altra pintada que lloa la figura de José Antonio Primo de Rivera. Aquesta, en canvi, no ha passat desapercebuda, i ja fa anys que és la diana preferida dels adhesius antifeixistes. A la pintada, també de color vermell, s'hi pot llegir el nom de José Antonio i a sota s'intueix el que va ser la cara del dictador. Consultada per aquest diari, Roca va explicar que encara no han decidit si també protegiran la pintada falangista, i reconeix que "això és una mica més complicat". La regidora de Junts per Valls apunta que "potser seria convenient mantenir-la, des del punt de vista històric, perquè es pugui explicar com va ser la guerra a les visites guiades". Així, des d'una mateixa cantonada, es podrien explicar els dos bàndols. Tot i això, Roca diu que encara "s'ha de valorar".

La façana d'aquest edifici és obra de Cèsar Martinell i està protegida. L'edifici, conegut com a Ca Fàbregas, ha estat molts anys abandonat, però fa més d'un any algú el va comprar. De moment, no hi ha cap projecte de rehabilitació.

El Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) es va fundar el setembre de l'any 1935, amb la unió del Bloc Obrer i Camperol (BOC) i de l'Esquerra Comunista d'Espanya, el partit fundat per Andreu Nin i Juan Andrade. Dins del partit hi havia molts militants que provenien de la CNT, segons explica l'historiador del Camp de Tarragona Antoni Gavaldà.