La mina de plom més important de Catalunya

El Museu de les Mines de Bellmunt del Priorat és un centre d’interpretació de la mineria del plom a la comarca del Priorat. La seu del museu és, precisament, el complex de la mina Eugènia, un espai industrial i miner singular, situat a les proximitats del nucli urbà de Bellmunt del Priorat.

El complex està format per tota una sèrie d’instal·lacions industrials com ara el rentador del mineral, la foneria i els seus filtres, el taller mecànic, la fusteria, la sala de compressors, la central elèctrica i la sala de màquines. Entre les instal·lacions de la mina es conserva el castellet de la màquina d’extracció d’una mina més petita, la mina Alemanya, que ha esdevingut el símbol del museu.

La mina Eugènia va ser la mina de plom més important de Catalunya, pel seu rendiment extractiu i l’alta qualitat del seu mineral. A més, es tracta d’una explotació amb una llarga trajectòria en el temps. Els orígens de la mina Eugènia es remunten a l’any 1870, als primers treballs duts a terme a l’antiga mina Inocenta, que durant la dècada de 1890 esdevindria la mina Eugènia. La mina va estar en funcionament pràcticament sense interrupcions fins a l’any 1972.

Durant el segle XIX l’empresa concessionària de les mines, Minas del Priorato SA, va construir un conjunt d’habitatges per donar cabuda a la nombrosa mà d’obra que arribava d’altres zones mineres de l’Estat. És la coneguda Colònia, que està situada al sector del poble de Bellmunt més pròxim a la mina. La Casa de les Mines, un majestuós edifici modernista, data del 1905 i es va destinar a residència de la direcció, oficines i laboratori de l’empresa.

Aquest complex miner va ser el nucli més important de les explotacions mineres de la conca del Priorat, per les seves dimensions -uns 14 km de galeries subterrànies fins a 620 m de profunditat- i pel seu rendiment extractiu. La mina Eugènia disposa d’un total de 20 plantes subterrànies. Les visites guiades permeten endinsar-nos fins a la primera planta de la mina, a 35 metres de profunditat, i recórrer uns 700 metres de la primera galeria.

D’aquesta manera, Bellmunt del Priorat va ser el centre d’una important conca minera, que també s’estenia pels municipis veïns de Falset i el Molar. Són nombrosos els vestigis que l’activitat minera ha deixat en el paisatge, com ara terrers, que proliferen en bona part del terme municipal. Les restes més visibles corresponen a les explotacions mineres a escala industrial dels segles XIX i XX, tot i que l’activitat minera, en aquest territori, s’ha desenvolupat amb més o menys intensitat des del final de l’edat del bronze.