El millor ajuntament!

ArnesLes coses clares i la xocolata espessa: el millor ajuntament de la demarcació de Tarragona és el d’Arnes. Desconec el color polític de la corporació arnerola, sincerament. No em refereixo pas al sentit polític de l’ajuntament –que ja tenen les seves mogudes al maig– sinó a la bellesa del conjunt arquitectònic que l’acull.

El millor ajuntament de la demarcació de Tarragona –o les Terres de l’Ebre– és una de les millors, per no dir la millor, mostra de l’art del Renaixement a les nostres contrades. Tal com un quadre, el trobem datat i firmat: l’any 1584 i amb el nom de Joan Vilabona de Queretes.

Lluny de fer el repàs d’un comentari de text de l’ajuntament, cosa que ja s’ha fet i gastat massa, només fa falta plantar-se davant de la casa consistorial d’Arnes i anar descobrint planta per planta o nivell per nivell els elements singulars i únics de l’edifici.

Planta baixa amb llotja, voltes o porxos, amb unes extraordinàries decoracions al voltant d’unes discretes obertures –per la mida– i una planta superior amb una galeria de finestrals oberts al llarg de la façana. Unes formes i recursos que les fan ideals per al seu ús, però també perfectes per esdevenir un edifici representatiu de la vila o poble. És una terra sense ciutats, però que fa aquest i altres edificis amb unes característiques principals d’una edificació estesa per un territori de frontera.

La fisonomia de la casa de la vila d’Arnes, potser per contacte potser per rivalitat, s’ha d’emmarcar en aquell boom constructiu de mitjans-finals del segle XVI i lligada a la fal·lera renaixentista de la veïna comarca aragonesa del Matarranya. Consistoris com el de Vall-de-Roures, la Freixnera, Calaceit, la Portellada, Massalió… formen una ruta dels vells ajuntaments renaixentistes i barrocs d’aquell país. Fins i tot el color de la pedra, la mateixa o molt semblant, fa que la llum ens la presenti d’una forma homogènia.

Malgrat tot, per les seves decoracions, materials constructius, estat de conservació i singularitat, el nucli històric d’Arnes es va convertir en escenari de la pel·lícula El bosc. Un film del 2012 dirigit pel cineasta barceloní Óscar Aibar, protagonitzat per Maria Molins i Àlex Brendemühl i basat en un relat d’Albert Sánchez Piñol –que en fou el guionista– inclòs a Les edats d’or, publicat l’any 2001. Tracta d’una família del Matarranya –tot i que també fou enregistrada a l’Alt Camp– que guarda un misteriós secret en temps de la Guerra Civil Espanyola.

El millor ajuntament de la demarcació de Tarragona i un ajuntament, també, de pel·lícula!