El maquinista de la Generalitat
Quan sento parlar de licitacions i terminis en èpoques electorals, sospito una mica. Si veig fotos de calçotades amb alcaldes mirant plànols, ja sospito fort. Sí, ho heu endevinat, parlo de trens. Un tiet meu de Madrid es va enamorar de Salou i del carrilet que unia la capital de la Costa Daurada amb Reus. Aquelles vies havien transportat aiguardent al segle XIX, però el 1973 traslladaven els que se'l fotien a les discoteques. Llavors, anunciaven que el substituirien per un tren vertebrat rapidíssim! I el tiet, animat, es va comprar un apartament a Salou. Era molt més barat que a Lloret, perquè... estava al costat de la via. El paio que li va vendre va dir tot segur: "No pateixi, han anunciat que la trauran aviat". I així, cada dia a les dotze, com si resés l'àngelus, passava l'exprés Sevillano pel seu menjador fent tremolar tot l'edifici, com quan els Mossos veuen gent a la Via Laietana. Espero no haver ofès Moreno Bonilla.
I què va passar amb aquell tren futurista? Doncs que el van traslladar a les Canàries. No, el tren, no, les promeses. Allà també es van reunir alcaldes entre mapes i papas con mojo. No es va fer mai. Ni a les Canàries, ni a Sant Feliu de Guíxols, on també estava previst. Va ser la gira de La Gran Ilusión, però sense el Mago Pop.
El meu tiet va morir, pobre, i tots els veïns de l'edifici, i el Goicoechea Oriol, inventor d'aquell projecte que mai es va casar amb la catenària. Però el que va ser immortal van ser les vies de Salou, que van quedar allà plantades com la muralla de Tàrraco.
Un dia em van convidar a una celebració ferroviària que feia un recorregut amb tren a vapor pel Penedès. No passava dels 30 km/h, com li agrada a la Colau. Aquella màquina era centenària, però déu-n'hi-do la força que tenia encara. Més o menys com el Tamames. Ara mateix canviaria tots els combois de Rodalies per aquelles locomotores de vapor, perquè els trens s'han convertit en una equació: R3+R1-R4=X, on la incògnita és l'hora d'arribada. No sé si la culpa de tot plegat és del Buster Keaton de la Moncloa o del maquinista de la Generalitat.
