La llum del cooperativisme

Porta la fotografia a l’ADN. Li ve d’herència, del pare. L’ha viscuda a casa des de petit i mai va plantejar-se ser una altra cosa. L'ofici de fotògraf sempre li ha agradat, però va necessitar fugir-ne. Per això estudia a l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona; allà hi troba llibertat, també creativa. El fotògraf Carles Fargas publica amb la historiadora Carme Puyol el llibre Cellers. Patrimoni i cooperativisme 1894-1923. Símbols del paisatge, editat per la Cambra de la Propietat Urbana de Reus. Recull els més emblemàtics del Baix Camp, la Conca de Barberà, el Priorat i la Terra Alta. Confessa que amb l’encàrrec el va assaltar un dubte: “Em pregunto què puc aportar-hi, perquè l’arquitectura del cooperativisme ja està molt retratada. La resposta és trobar la millor foto de cada foto”. És pragmàtic i, tanmateix, primmirat. “És molt important la preparació prèvia. En els retrats hi ha fotogènia, però com embelleixes el patrimoni? Pots jugar essencialment amb la llum. Hi ha una recerca sofisticada d’angles i de moments per disparar. I molts visionats per evitar competir amb l’allau de fotografies que et precedeixen”.

El seu vincle amb el vi no és nou. Té negatius d’imatges preses fa més de 40 anys a la cartoixa d’Escaladei, bressol dels vins moderns del Priorat. Però la pell admirada del Modernisme, l’arquitectura del celler, és una altra especialitat. “No havia posat mai els peus a cap catedral del vi. He tingut la sort de visitar els cellers amb Carme Puyol i el seu vast coneixement històric m’ha facilitat el meu treball”, explica. El llibre recull façanes imponents i, especialment, infinitat de “detalls bonics i curiosos”, matisa Fargas. Com l’escala volant d’accés al terrat del celler i molí d’oli del Sindicat Agrícola del Pinell de Brai. El resultat són mig miler de fotografies per a onze cellers, de les quals la historiadora n’ha hagut de fer una tria acurada per complementar els seus textos. Un treball de mig any cercant la bellesa de l’arquitectura modernista plena de funcionalitats per al món del vi, amb llum d’hivern i primavera. “M’ho he passat molt bé, però en cada escenari nou, torna la por al cos”, diu. Quaranta anys d’ofici no estalvien el neguit. Cada espai i cada especialitat requereixen unes habilitats, però ell les té totes perquè hi posa l’ull, savi i inspirador. Ha fotografiat el món de Reus i molt més. La imatge del primer disc d’Els Pets també és seva. Parla amb nostàlgia de la pausa i la incertesa del revelat analògic i recorda com la tècnica del retoc va significar la feina del seu pare. Ara li prepara una retrospectiva que s’exposarà a Riudoms.