L'ocell que frena els parcs eòlics

TarragonaCada vegada que una empresa demana un permís per instal·lar molins o plaques fotovoltaiques al territori, el departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural analitza si pot tenir conseqüències negatives per al medi natural. I, en la majoria dels casos, les propostes topen amb l'àguila cuabarrada, l'au rapinyaire més protegida de Catalunya. Si el terreny on es volen aixecar els molins o instal·lar les plaques és proper a algun niu de les 80 parelles que hi ha comptabilitzades, la proposta queda rebutjada immediatament. Si és en la zona de caça d'aquesta au, dependrà de la distància.

Aquest animal es considera una espècie paraigua, és a dir: la conservació del seu hàbitat garanteix la conservació de moltes altres espècies de fauna i flora, moltes de les quals protegides i amenaçades, que viuen en el mateix ecosistema. "L'àguila cuabarrada és el principal motiu per desestimar aquests tipus d'instal·lacions, sobretot a Tarragona i els límits amb Lleida i Barcelona, que és on es localitzen la majoria de parelles", explica Joaquim Esteller, tècnic de Defensa Ambiental del Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC).

Aquesta protecció, però, topa amb la necessitat d'apostar per la descarbonització i buscar energia renovable i també amb els interessos del sector, que considera que se n'està fent un gra massa. "Més de 20 anys d’experiència en desplegament d’energia eòlica a l’Estat demostren que les col·lisions d’aus amb aerogeneradors són molt poques", diuen fonts d'Eoliccat, la patronal de les empreses del sector. De fet, la principal causa de mort de les aus són per les topades amb les línies d'alta tensió. Des de fa temps es reclama que es deixi d'utilitzar el sistema Kernel, que és el mètode que determina quina és l'àrea que cal protegir per no afectar les aus, i es faci servir el mètode matriu, que és més permissiu. I s'ha aconseguit una petita victòria: des del gener, en alguns casos concrets i sempre que hi hagi prou distància, s'utilitza el sistema matriu "per acabar d'afinar i concretar la reubicació d'aerogeneradors o plaques solars fotovoltaiques", segons explica el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural del departament d'Acció Climàtica, Marc Vilahur.

Aquesta modificació de criteri ha permès tirar endavant alguns projectes, però ha obligat el promotor a aplicar correccions. El canvi preocupa les entitats ecologistes. "A l'Aragó, on s'han instal·lat molts més molins i plaques solars, estem veient que les baixes en fauna són un disbarat", insisteix Esteller. L'any 2021, el Centre de Recuperació de Fauna Silvestre de La Alfranca (que depèn del govern aragonès) va tenir el doble d'ingressos d'animals d'espècies protegides: 6.129 exemplars. I el 40% havien topat amb un aerogenerador.