L'infern a Campclar: "Si no s'arriba a entregar, el matem"

TarragonaNomés van ser vuit dies, però van ser tan intensos que al barri de Campclar, a Tarragona, encara dura la por. El passat 3 de març, un jove de només 19 anys va matar enmig del carrer un home magribí clavant-li diverses ganivetades. L'enfrontament havia començat la tarda abans, el dissabte, quan tots dos van tenir una picabaralla. Segons expliquen els veïns del barri, la discussió va començar perquè el jove s'estava fumant un porro davant d'un portal i un home magribí el va renyar. L'escena va acabar a cops de puny. Més tard, el magribí, acompanyat per un amic, es va trobar el noi i li va clavar una pallissa. Va ser l'endemà al matí quan el jove, armat amb un ganivet, es va venjar i va apunyalar fins a la mort l'home amb el qual i s'havia barallat. La víctima tenia 35 anys.

Com sol passar als barris pobres i oblidats, la notícia va volar. Tothom sabia qui era el culpable i la comunitat magribina va començar a manifestar-se cada dia per exigir als Mossos d'Esquadra que detinguessin el noi, que s'havia amagat. El malson va durar vuit dies. La ràbia per l'assassinat no en tenia prou amb les protestes i gairebé cada nit cremaven contenidors. "En un sol dia es van sentir trets a la tarda i a la nit... Va ser com si el diable hagués vingut al barri", explica una veïna encara espantada. "Aquest barri és pitjor que la vida", diu. Segons ha pogut saber l'ARA, l'entorn de la víctima va arribar a entrar al domicili del presumpte assassí, que vivia amb la seva mare, però en aquell moment no hi havia ningú a casa. També van entrar a casa del germà, però tampoc no hi era. Al barri, ni a la comissaria dels Mossos que hi ha a pocs metres, no volen ni pensar què hauria passat si s'arriben a trobar. Va ser la família del presumpte assassí qui es va posar en contacte amb la policia, que els va convèncer perquè el noi s'entregués voluntàriament. "Si no s'arriba a entregar, el matem", assegurava aquest dilluns un noi del barri, de 17 anys i d'origen magribí. Tota la família del noi va desaparèixer del barri i encara no han tornat.

L'escalada de violència va fer témer un enfrontament entre les comunitats magribina i gitana, però fins i tot l'alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, va mantenir converses amb representants dels dos col·lectius per intentar evitar que anés a més. Un detall va ajudar a calmar els ànims: el pare del presumpte homicida és gitano, però la mare és paia, cosa que en argot es coneix com a quincaller. "Quan passen aquestes coses cal demanar justícia contra qui ho ha fet, però no contra tota la família o tota l'ètnia gitana, quan a sobre el noi ni és gitano", explica Emilio González, representant de la Federació Gitana de Tarragona i Terres de l'Ebre. González, que és veí i comerciant del barri, creu fins i tot que la família hauria de poder tornar, tot i que és una opció que el barri ni planteja.

Aquest dimecres, un mes després de l'homicidi que ha tensat tot el barri, es reuneix a Tarragona la Junta de Seguretat Local, a petició de l'alcalde Viñuales. A la trobada, on s'analitzarà tot el que està passant a Campclar, hi haurà també el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, així com els representants de tots els cossos policials, dels bombers i dels agents rurals. El que tothom té molt clar és que "el problema de Campclar sobrepassa l'àmbit policial", segons expliquen fonts dels Mossos d'Esquadra.

Un sisè sense ascensor

Campclar és un dels nuclis de població de la zona de Ponent de Tarragona i té 11.331 habitants. Aquest petit barri es va crear durant els anys 60 a partir de la industrialització de Tarragona i es va nodrir sobretot d'emigrants espanyols. A partir dels anys 80, es va accelerar la construcció de pisos promoguts per l'empresa Adigsa (actual Agència de l'Habitatge de Catalunya), que depèn de la Generalitat. Al llarg de tots aquests anys, la Generalitat va construir diferents promocions i va aixecar 1.222 habitatges públics. Els llogaters tenien dret a compra, i el 58% de tot aquest parc d'habitatges ja ha passat a mans privades. L'altre 42% encara és propietat de la Generalitat. El manteniment d'aquestes finques és correcte en alguns casos, però en d'altres és absolutament precari. "Visc en un sisè i no tenim ascensor des de fa més de dos anys. Hi ha una veïna de 95 anys que ja no pot sortir de casa, i a mi també em costa molt perquè m'han operat del cor i he patit un ictus", lamenta Montse Domingo. Segons explica, ha denunciat moltes vegades aquesta situació a l'Agència de l'Habitatge, però encara no han resolt. També hi ha pisos que ni tan sols tenen balcó. "És molt difícil intervenir perquè cal arribar a acords amb una majoria que ja és de propietat privada", explica Marina Berasategui, secretària d'Habitatge de la Generalitat. Tot plegat fa que el barri tingui finques molt degradades, algunes de les quals no tenen ni porta.

"Cal fer un abordament més integral, tenint en compte la gestió de les persones i també la intervenció física al parc d'habitatges", defensa Berasategui, que recorda que s'està licitant un servei de manteniment per adequar fins a 23 edificis (338 habitatges) del barri. Segons destaca, un 67% de les tasques de rehabilitació que subvencionarà la Generalitat són a Tarragona. "Entre tots hem de posar de la nostra part per fer un barri segur i habitable", diu Berasategui.

Darrere de tota la problemàtica del barri hi ha, evidentment, el drama de la pobresa. Segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística de l'any 2020, la mitjana anual d'ingressos per habitatge a Campclar és de 14.983 euros, cosa que situa aquest barri entre l'1% més pobre de tot l'Estat. L'Ajuntament de Tarragona hi destina més treballadors i educadors socials del que determina la llei de serveis socials, i tot i les mancances fan una feina titànica: "La contenció que fan és molta", assegura la consellera municipal de Serveis Socials, Cecilia Mangini, que demana més finançament a la Generalitat per poder oferir més serveis.

Campclar es va beneficiar l'any 2007 de la llei de barris, i entre l'Ajuntament i la Generalitat van invertir 15 milions d'euros per millorar l'urbanisme del barri i fer-hi places i equipaments públics. També s'hi va fer la comissaria dels Mossos d'Esquadra més gran de tot Tarragona. La proximitat de la comissaria fa que la reacció policial sigui més ràpida i les operacions són constants, però el tràfic de droga està a l'ordre del dia. "En aquesta mateixa plaça venen droga a nens de 12 anys", assegura el Morad, que diu que mai havia vist el barri tan degradat. La venda i el consum d'heroïna també colpegen el barri des de fa anys.

"Aquest barri està molt bé. En realitat, si fas la teva, tot va bé. Però si busques problemes, els trobes segur", assegura un veí, mentre la seva cadenera, dins d'una petita gàbia, comença a cantar.