Javi Torrente: “L’experiència que t’afaiti un barber recomano que la tinguis almenys un cop a la vida”

Aquest mes de gener, el cambrilenc Javi Torrente es va proclamar campió d’Espanya de perruqueria a València. Ho va aconseguir en les categories de low skin fade i classic cut fade. Fins a arribar aquí hi ha un llarg camí, des que Torrente va començar a aprendre l’ofici de barber de la mà del seu pare, fa més de quaranta anys, en un establiment emblemàtic de la localitat del Baix Camp. El barber cambrilenc també és l’ànima de la iniciativa solidària Deixa’t prendre el pèl, que ha arribat a la setena edició i fa uns mesos va aplegar una cinquantena de perruquers i barbers per recollir diners per a la investigació de l’ELA.

Què significa el títol de campió estatal de perruqueria aconseguit aquest mes de gener?

— L’any passat ja hi vaig participar, però era online a causa de les mesures pel covid. Havies d’enviar fotografies o vídeos dels treballs que havies fet i els valoraven. Vaig quedar subcampió. Enguany han començat a fer-ho presencialment, i això ja és més complicat. Tens el factor temps i emocional. Ho he sabut afrontar bé.

Té més mèrit un campionat presencial?

— Té més mèrit. Jo conec dos o tres perruquers molt bons que han anat a campionats i es posen molt nerviosos. Que la gent els estigui mirant els afecta molt. No ho saben afrontar.

¿Fa temps que participa en campionats de perruqueria?

— Deu fer nou anys. La primera vegada que m’hi vaig presentar, al Barber Barcelona, vaig guanyar, en la modalitat de tall amb barba. He anat participant en campionats arreu d’Espanya i en tots almenys he aconseguit pujar al podi. Aquesta tardor prendrà part en el Campionat del Món de perruqueria, que es farà a París. Pertanyo a l’equip estatal masculí de perruqueria, que el formem una vintena de persones. Ja hi he participat dos cops. La preparació és molt dura. Has d’estar tres o quatre mesos practicant amb els maniquins. En la primera edició vam aconseguir un tercer lloc i l’any passat vam quedar sisens. Un company valencià va quedar primer en masculí individual. Hi ha moltes modalitats. Nosaltres participem en classic cut i skin face.

¿Es considera més aviat perruquer o barber?

— Jo soc barber. Vinc d’una barberia antiga, que porta més de setanta anys a Cambrils. El meu pare la regentava juntament amb un soci. Eren barbers i em van ensenyar a afaitar i a arreglar la barba. El tipus de tall que jo faig és molt amb tisora i navalla. És més propi de la barberia. Però participa en campionats de perruqueria.

Quina diferència hi ha amb la barberia?

— La perruqueria masculina incorpora també coloració, i això jo no ho toco. És més creativitat. El barber toca més la barba, l’afaitat. És més clàssic. En la cura de la barba hi ha hagut una evolució, els darrers anys. Amb les perruqueries unisex, les barberies van estar a punt de desaparèixer als anys vuitanta. La cosa va canviar a partir de fa uns deu anys. Actualment un 80% dels homes es deixen barba, amb diferents estils. I això ha és el que ha fet que la barberia pugi tant els darrers anys.

¿Aquesta participació en campionats i els títols com impacta en el seu negoci?

— Li dona una mica més de visibilitat i prestigi. No és només tallar-se el cabell. Anar a la barberia és una experiència. Creem un ambient molt distès i relaxant. L’experiència que t’afaiti un barber recomano que la tinguis almenys un cop a la vida. L’has de tenir sí o sí. El primer cop que em va afaitar un barber va ser fa cinc anys, quan vam inaugurar la nova barberia. Va ser el meu pare. Va ser la manera que se’m va acudir per inaugurar la barberia: que m’afaités el meu pare, que llavors ja estava jubilat. No m’havia afaitat mai! Ho recordo com una cosa increïble.

¿L’ambient a les barberies ha canviat molt des de l’època del seu pare?

— Nosaltres tenim un sistema de recepció del client amb hores, amb cita prèvia. Tenim una aplicació per reservar un servei. Fa quaranta anys la gent tenia més temps. No hi havia tant d’oci. Ara ho tenim tot més quadriculat. Abans un pagès feia la feina i l’oci era prendre un cafè en un bar i després anar a la barberia i passar un parell d’hores de tertúlia. M’agradava molt l’estil d’abans perquè escoltava moltes anècdotes.

Quan comença a fer de barber?

— Als vuit anys el meu pare ja em feia anar a la barberia a escombrar i remullar barbes i rentar caps. Ara tinc 54 anys.

I afaitar i tallar cabell?

— Amb deu anys ja afaitava i amb dotze o tretze tallava cabells.

Més enllà de la tradició familiar, quina formació ha tingut?

— Quan el meu pare es jubila, el primer que faig és anar a formar-me. No em volia quedar amb una barberia que no evoluciona. Vaig fer moltes formacions. A Barcelona, Madrid, Bilbao, Sevilla... Anava agafant experiència, innovacions. Em vaig moure molt. I després hi ha el vessant solidari.

¿Com va sorgir el Deixa’t prendre el pèl?

— Va ser per un amic íntim. El seu fill va patir un càncer infantil. L’única manera que se’m va acudir per ajudar-lo va ser aquesta: reunir barbers i perruquers al port de Cambrils i que la gent es tallés els cabells a canvi d’una aportació solidària. Tot Cambrils s’hi va abocar i molta gent es va venir a tallar els cabells. Ara ja portem set edicions. Aquest any vam ser 50 barbers i perruquers i vam recollir diners per a la investigació de l’ELA, pel Sisco Morell. Només vam parar pel covid. Ho continuarem fent: ajuntant barbers i perruquers per una causa solidària.