“La il·lustració sempre és la quarta pota d’un article: sense no s’aguanta, però a la vegada necessita les altres tres per entendre’s. Neix i mor al voltant seu, no ocupa les altres posicions però si no hi és, la idea és més difícil d’entendre’s”. El tarragoní Pepe Serra fa anys que crea il·lustracions per a la premsa internacional de referència i el seu vincle amb el món del vi s’estreny a partir del 2019 quan comença a publicar al New York Times (NYT) embellint i completant la saviesa del crític Eric Asimov. “La meva feina és interpretar, no traduir”, matisa. “No soc artista, soc il·lustrador”, adverteix. “El vi et regala moltes sensacions, però expressar-les és difícil i és un repte molt gran, tant per a qui escriu com per a qui il·lustra. Narrar les coses efímeres i volàtils que representa, idees vaporoses, és molt interessant gràficament perquè et dona dret a buscar mons onírics i no tens cap limitació. En economia, per exemple, les regles del joc són més marcades”.
El NYT és una conquesta, però el seu univers creatiu també ha deixat empremta al Wall Street Journal i avui se’l pot seguir a les revistes franceses 180ºC i 12º5, especialitzades en gastronomia i vi. Somia publicar a The New Yorker, al Washington Post o al Wine Advocate. No defalleix a l’hora d’intentar-ho fent valer un currículum extens i brillant. Té al voltant de 50 il·lustracions de vi publicades amb un contorn estètic molt definit que fuig sempre de l’evidència: “És important no saber-ne molt, perquè pots aportar una visió renovada a l’article. No em cenyeixo al text, no vull ser redundant, sinó volar i això és el que valoren els millors directors d’art. Crec que les meves aportacions són fresques, diferents i esbojarrades”. Ha de ser àgil en la realització dels encàrrecs, perquè a vegades té poc més de 24 hores per lliurar-los: “El 90% del temps és pensar la il·lustració i el restant el dedico a resoldre-ho. Per això has de ser conceptualment fort i ràpid i tenir una tècnica sintètica que no entri en contraposició amb la idea”.
És professor a l’Escola Superior de Disseny de Barcelona i als alumnes els demana tenir els ulls oberts, apartar-se de les pantalles. Dissenya etiquetes de vi com les del Celler Pascona a la DO Montsant. Sent una responsabilitat encara més extrema que la d’il·lustrar un article: “Expresses tot el treball del viticultor en un any. L’etiqueta té molta força en una prestatgeria i això és molt injust”, diu demostrant el seu gest humil. Sigui com sigui, la seva dèria és seguir creant imatges precises i reflexionades per fer més comprensiu i encisador el món del vi. A premsa, especialment.
