L’alegria que ens queda

LA COMPANYIA de teatre musical Dagoll Dagom ha estrenat aquest mes de març L’alegria que passa, un clàssic de Santiago Rusiñol que han decidit que sigui el seu darrer espectacle de creació. Una història que ens explica la vida d’un poble gris, ensopit, trist, covard, mancat de llibertats, on un mana i els altres creuen. Un poble adormit que, de sobte, rep la visita d’un grup d’actors i actrius que hi porten un gran espectacle musical que trasbalsa la vida monòtona d’aquest indret. Un dels personatges, un jove revolucionari, està ben despert i aprofita l’arribada d’aquesta companyia per insistir en la necessitat que els vilatans d’aquest poble també despertin. Tot i el seu esforç i valentia per anar en contra del sistema, es queda sol i no se’n surt. Són pocs els que s’adonen de tot el que s’estan perdent i, malgrat l’alegria que passa, el poble segueix obeint a qui mana, acovardit, empresonat en la quotidianitat. En definitiva, adormit.

Rusiñol va escriure aquest clàssic l’any 1897 i Dagoll Dagom l’ha contemporaneïtzat mesclant dansa, música i teatre. Una història, fascinant i magistralment executada per tot l’elenc, no tan llunyana ni tan diferent de la nostra societat. Aquest musical és un bany de realitat. No creieu que estem adormits? Una vegada més, la cultura ens fa obrir els ulls, com un element indispensable per fer-nos pensar, reflexionar i emocionar. Ens fa sortir de la monotonia, ens fa créixer i aprendre. Perquè davant de tanta crueltat, tanta duresa i tanta injustícia, en una societat tan grisa com la nostra, la cultura és l’alegria que ens queda. No hi ha res millor que aprofitar allò que ens pot ajudar a despertar. Fem la cultura nostra: consumim-la i despertem d’una vegada.