Els Jocs

UNA CERCA AMB GOOGLE de notícies internacionals relacionades amb la decisió d’ajornament dels Jocs del Mediterrani dóna molt pocs resultats, i molt poc rellevants. El presumible descrèdit per a Espanya per una sol·licitud sense precedents és, doncs, difícil de constatar, atesa l’escassa o nul·la repercussió de la notícia en els principals mitjans de comunicació de països tan mediterranis i competitius esportivament com França i Itàlia.

Però, a casa nostra, el que sí que han estat notòries han estat les reaccions majoritàriament crítiques dels representants de formacions polítiques presents al consistori, així com el cop anímic per a la societat tarragonina.

Gairebé un mes després de la decisió, no s’albira, encara, un camí clar d’evolució i ens trobem, més aviat, submergits en un ambient, tancat, de retrets i de posicionaments partidaris. S’ha fet pública una proposta de referèndum sobre la continuïtat del projecte.

No sé valorar si la qüestió el justifica o no; en tot cas, seria una manera civilitzada de prendre una decisió forta, sense ambages, en un sentit o en l’altre. Però el que sí que crec que cal fer notar és que la seva eventual convocatòria, i la subsegüent crida a la participació ciutadana, necessitaria d’un nivell d’acord de la mateixa entitat que el que requereix la simple decisió política de tirar endavant un projecte que pot continuar sent una oportunitat per a Tarragona, en la mesura que, precisament, existeixi aquest acord.

La paradoxa és que ni el projecte ni un eventual referèndum semblen viables en un escenari de divisió. I aquest, que és el que tenim avui, és el pitjor dels escenaris, el que pot conduir a la decepció de veure com s’escapa una oportunitat i a la disminució de la confiança en les pròpies forces. I ens manté immersos en aquest ambient negatiu de queixa i retrets creuats.

Per contra, si una gran majoria de les forces polítiques identifiquessin que Tarragona 2018 pot seguir sent un projecte estratègic per a la ciutat, per a tothom, encara hi ha molt d’espai per a la discussió i l’anàlisi compartides i per als acords que el facin possible. Bàsicament, es tracta que els Jocs del Mediterrani no siguin bandera de ningú i ho siguin de tots.