M’encanta l’art digital i en veig tant com puc. No soc gaire fan de les darreres noves tecnologies, perquè crec que hem arribat al punt que ja ens prenen més del que aporten. Malgrat això, perdut per perdut, en trec el que puc. La tecnologia digital ofereix a la creativitat humana nous mitjans per produir obres d’art que ens permeten endinsar-nos en l’univers dels seus artífexs de formes abans impossibles.
Encara més enllà, el metavers ens trasllada a un món virtual –emulació del real o fabulat– amb el qual podem interactuar a través d’ulleres de realitat i altres complements (imagineu-vos demà). Aquesta fusió de realitat física amb la virtualitat digital que ens mostraven les pel·lícules de ciència-ficció més imaginatives ha deixat de ser onírica per esdevenir una branca més de la ciència actual i una nova eina per generar materials didàctics, jocs, publicitat i tota mena de continguts, experiències sensorials i expressions estètiques infinites d’una extraordinària potència.
No entraré avui en el debat sobre si a la realitat cada cop li resulta més difícil competir amb la virtualitat o si arriba un punt que ja no sabem distingir l’una de l’altra, en especial els infants. Cenyint-me només a l’art, celebro enormement que a la meva ciutat hi obri les portes un espai que posarà 3.000 m2 a disposició de creadors i institucions per bastir, exposar i conservar obres d’art tecnològic dels prestigiosos pioners Paul Thomas i Eduardo Kac, entre d’altres.
El New Art Centre (NAC), com s’anomenaran les instal·lacions, també acollirà una de les col·leccions privades més importants del planeta en aquesta disciplina emergent, i promourà una producció pròpia fent que segueixi creixent en oferta i rellevància. Per resumir, aquesta aposta de la New Art Foundation convertirà Reus en un punt de referència internacional d’un nou àmbit imparable que conjuga poèticament art, ciència i tecnologia. Espero la seva inauguració, prevista per a la primera meitat de l’any vinent, amb candeletes.
