Els infants arriben al mar i compleixen el somni de Benaiges

Mont-roig del CampEmpastifats de crema solar, els 29 infants de la Missió Antoni Benaiges han entrat aquest matí al mar Mediterrani i han pogut gaudir de la platja de Mont-roig del Camp, 90 anys després que el mestre republicà ho intentés sense èxit. Els nens venien de barris amb un alt risc d'exclusió de Madrid i Granada, i alguns d'ells sí que havien vist el mar, però pocs l'havien gaudit. I gairebé cap d'ells havia tingut unes vacances com d'aquest any. “Hem fet la tira de coses”, explicava la Rosa, una nena de 10 anys que mai havia viatjat tant. 

Els nens de la Missió Antoni Benaiges van sortir dimarts de Madrid i han conegut diferents comunitats autònomes, com l'Aragó, Navarra o La Rioja, i han visitat museus i també fosses comunes, perquè al mestre Benaiges no el va matar cap malaltia: el van matar els feixistes l'any 1936 perquè intentava educar els infants d'una manera lliure i respectuosa. “Per a nosaltres és un plaer complir el somni del mestre”, explicava la Lola Heredia, una nena granadina de només 10 anys. 

La roda de premsa improvisada ha estat al càmping Torre del Sol de Mont-roig del Camp, on s'allotjaran tots els nens fins dilluns, gràcies al finançament de l'Ajuntament d'aquest municipi del Baix Camp. “El més lluny que havia estat fins ara és Màlaga”, deia la nena a preguntes dels periodistes, que volien retransmetre i immortalitzar l'arribada dels nens a Mont-roig del Camp, on finalment es trobarien amb el mar. 

En realitat, però, la platja només és un esquer dels impulsors d'aquest projecte, i ha funcionat prou bé: més de 250 persones han fet donacions perquè pugui tirar endavant; els mitjans de comunicació han cobert cada detall del viatge [avui fins i tot ha vingut Antena 3]; i tu, lector, estàs llegint aquest reportatge. Però de fons hi ha la reflexió profunda i dolorosa: “És que hi ha infants de la Cañada Real que no han vist Madrid”, explicava Javier González, portaveu de l'Associació Escola Benaiges, creada a Bañuelos de Bureba (Burgos), el poble on ensenyava el mestre Benaiges. I és que 90 anys després, en alguns barris espanyols, i per descomptat, catalans, la pobresa continua condemnant la infància de milers de nens i nenes. I 90 anys després, la intolerància que va matar el mestre segueix present i cada cop amb menys vergonya de mostrar-se a cara descoberta.

El viatge d'aquests infants continua aquest diumenge, amb una jornada per no oblidar a Port Aventura (gràcies a l'acord tancat per l'Ajuntament de Cambrils) i, finalment, tornaran als seus barris. Tant l'Associació Escola Benaiges, com les dues entitats que hi han participat –l'Associació Tabadol de la Cañada Real (Madrid) i l'Associació d'Educadors Maria de Borja (del Polígon La Cartuja de Granada)– tenen la intenció de repetir-ho l'any vinent.

La història de Benaiges, el professor que va deixar el seu Mont-roig del Camp natal per anar a treballar en una escola d'un petit poble de Burgos, va agafar notorietat després que el periodista i escultor burgalès José Antonio Abella publiqués, l'any 2020, Aquel mar que nunca vimos. Més tard, el 2022, Alberto Conejero i Xavier Bobés van portar la seva història al teatre amb El mar: Visió d'uns nens que no l'han vist mai, i aquell mateix any Javier Martínez Sancho i Sergi Bernal en van fer un còmic, La promesa. Finalment, Filmax va traslladar-la al cinema amb El mestre que va prometre el mar (2023). Dos professors de Madrid van quedar colpits per la pel·lícula i van decidir intentar reprendre el projecte. En només dos mesos i gràcies a la col·laboració de tantíssimes persones i institucions, el somni s'ha complert: els nens han arribat al mar i durant una setmana han fet vacances. “Demà pujaré a una muntanya russa, perquè soc una campiona”, deia la Lola, orgullosa. 

Amb tot, el destí ha volgut jugar una mala passada i, en una data tan assenyalada, ha mort una de les persones clau de la història. José Antonio Abella, l'autor d'Aquel mar que nunca vimos, i membre de l'Associació Escola Benaiges, patia un càncer terminal i aquest divendres va decidir deixar de lluitar. Entre llàgrimes, Javier González ha aprofitat la presència dels mitjans de comunicació per enviar "una forta abraçada" a la seva família.