"Hi ha un torn en què em quedo sola a la cuina amb vuit interns"

TarragonaA la presó el primer torn de cuina comença a les set del matí i ha de garantir que tots els esmorzars estiguin servits una hora més tard. No val a badar. Els companys de la nit abans ja han deixat bona part de la feina feta, però no és fàcil organitzar tots els esmorzars, sobretot quan hi ha prop de 1.300 reclusos, com passa a Quatre Camins. Després cal preparar el dinar, que se servirà puntualment a les 12 hores. Aquest mateix torn, que és el torn en què hi ha més treballadors, deixa una mica avançat el sopar, que serviran els companys de la tarda a les sis en punt.

"Si t'agrada la feina, és apassionant. Ara, t'asseguro que es treballa, i molt", explica el Lluís [nom fictici], que és cuiner a la presó de Lledoners. L'últim torn, a més de servir el sopar i preparar l'esmorzar, és el que s'encarrega de deixar la cuina com una patena. "Hi ha productes químics que no poden entrar de cap manera a la cuina mentre hi ha menjar. Només es poden fer servir quan ja no s'està cuinant", explica aquest cuiner, que insisteix que la seguretat alimentària a les cuines de les presons és una norma inviolable. "Si els controls que passen aquí els fessin als establiments que hi ha fora, molts haurien de tancar", assegura.

Després de set anys treballant en diferents cuines de centres penitenciaris, el Lluís està més o menys satisfet. "Jo aconsellaria als amics que vinguessin a treballar", diu. Això sí, a més de saber fer anar els fogons i tenir la capacitat d'organitzar àpats per als 800 reclusos que hi ha a Lledoners, cal tenir molta mà esquerra. "Jo faig de poli bo i em funciona. Tenim grups de treball d'unes 20 persones. És complicat, però, segons la meva experiència, si els tractes amb respecte, te'l tornen. També ho tinc més fàcil perquè soc home", admet.

L'Elsa [nom fictici], en canvi, és una dona. També és cuinera a la presó de Lledoners i, com el Lluís, ha passat ja per diferents centres penitenciaris. "Soc dona en un món masclista, enmig d'una població amb un perfil d’agressors sexuals i molt masclistes. M’han passat moltes coses i he passat por", reconeix. Si un intern no treballa bé o falta al respecte, pot rebre una amonestació del cuiner. A la tercera amonestació es juga "perdre el destí", és a dir, perdre la feina temporalment. La decisió final d'aquesta suspensió la pren la Junta de Tractament, que està liderada pel director del centre i formada per psicòlegs, educadors, juristes i altres professionals, però les conseqüències les paga el cuiner que ha amonestat el reclús.

"Una vegada vaig denunciar un intern amb un informe i el van traslladar a la bugaderia, que era al costat de la cuina. Un dia va picar a la porta que ens separava i el funcionari, encara no entenc per què, li va obrir i l'home va entrar a la cuina i se’m va encarar amb crits d'«a tu què et passa, filla de puta?». Des d'aleshores, abans de tramitar una amonestació, l'Elsa s'ho pensa dues vegades. "He deixat de fer amonestacions per por del que em pogués passar", reconeix. La falta de personal provoca que, molt sovint, els cuiners estiguin sols i això pot fer respecte. "Al matí està la cuina plena, però al torn de tarda em quedo sola amb vuit interns", diu.

Formació especial

Per treballar a la cuina d'una presó cal que et contracti el Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (Cire), que és l'empresa pública que dona feina als centres penitenciaris, tant als reclusos com a cuiners o tècnics de formació professional. Entre els mèrits per ocupar una plaça a la cuina –actualment es busca un cuiner per a Wad-Ras– cal tenir experiència en el sector de la restauració i es dona puntuació extra per tenir alguna titulació. També es valoren els coneixements en informàtica i en altres llengües, a més de la catalana, però no hi ha cap requisit que obligui a tenir alguna formació en resolució de conflictes o treball en equip. De fet, els dos testimonis, a més de les fonts sindicals consultades, denuncien que, un cop dins, no hi ha formació en aquests camps tan necessaris, ja que hi ha situacions de tensió que cal saber gestionar. A partir de les peticions, el Cire ha ofert algun curs puntual en aquest camp, però "la majoria dels treballadors ni sabien que es feia", denuncia l'Elsa.

El salari d'aquests professionals està per sobre de la mitjana. El sou base són uns 1.200 euros, però hi ha un plus per perillositat d'uns 300 euros i un altre per treballar en una presó d'uns 200 euros més. En total, són 14 pagues d'uns 1.700 euros. Així i tot, la dificultat i la perillositat d'aquest lloc de treball queden fora de dubte. "No està prou pagat per al risc que correm i la feina que fem", diu l'Elsa. També reconeix que cal estar fet d'una fusta especial. "És una feina en què no pots baixar mai la guàrdia perquè no saps qui tens al davant. Mai saps quin delicte han comès", diu.

Arran de l'assassinat de la Núria, la cuinera de la presó Mas d'Enric, el Cire ha anunciat millores laborals immediates, però entre els treballadors hi ha certa sensació d'abandonament. "És el nostre col·lectiu el que ha patit aquesta desgràcia. I l'endemà vam haver d'anar a treballar, sense poder fer ni el dol. Ningú ens ha dit res", lamenta l'Elsa.