GASTRONOMIA

L’hedonisme dels torrons catalans de Xixona

L’Associació de Torroners Xixonencs de Catalunya aplega 12 establiments de tot el país

Gelats i Torrons Xixona Antonio Plá Ferrándiz va obrir a Reus fa 133 anys.
Josep Escaño Bové
19/12/2018
2 min

ReusL’Associació de Torroners Xixonencs de Catalunya (www.xicstorroners.cat) aplega dotze establiments catalans que segueixen la tradició dels primers torroners de Xixona que van traslladar-se a diferents poblacions per vendre els seus torrons artesans per les festes nadalenques.

Més tard, els mateixos artesans van ampliar l’estada a l’estiu, oferint orxata i gelats artesans, i a poc a poc, els establiments temporals van passar a ser locals fixos oberts durant tot l’any, amb la qual cosa moltes famílies van optar per instal·lar-se definitivament en aquestes poblacions. És el cas dels propietaris de Gelats i Torrons Xixona Antonio Plá Ferrándiz, amb establiment a Reus des de fa 133 anys i que capitaneja avui la cinquena generació familiar. La Generalitat ha reconegut aquesta llarga trajectòria amb la distinció com a Establiment Comercial Centenari.

Gelats i Torrons Xixona Antonio Plá Ferrándiz és un dels dotze establiments que formen part de l’Associació de Torroners Xixonecs de Catalunya. A més de compartir els mateixos orígens i la vinculació amb la tradició xixonenca, tots ells mantenen l’aposta pels productes artesans i de qualitat.

“Som torroners artesans i volem donar a conèixer el nostre ofici”, explica Núria del Cacho de Gelats i Torrons Xixona Antonio Plá Ferrándiz en relació a l’impuls d’aquesta entitat. En aquest sentit, Del Cacho destaca que el torró encara té molta sortida. “Per Nadal, l’estrella a la taula és el torró de Xixona”, explica.

Els reptes

Alguns dels principals reptes d’aquesta associació torronaire són, d’una banda, el manteniment de l’essència fundacional i, de l’altra, la desestacionalització d’un producte molt lligat a les festes nadalenques.

Segons explica Núria del Cacho, una de les principals problemàtiques és tenir la primera matèria per poder elaborar aquest producte artesanal. “Som establiments centenaris i, per això, no podem canviar la nostra recepta artesana. En aquest cas, l’ametlla marcona és la base per fer el nostre torró i cada cop costa més trobar-ne”.

D’altra banda, fer que el torró sigui un producte que es consumeixi tot l’any és una altra de les fites pendents. Tot i això, els establiments ubicats a prop de la costa, com és el cas del negoci de Núria del Cacho, destaquen com els visitants adquireixen, cada vegada més, el torró com a souvenir turístic. “Als francesos els agrada molt aquest producte i cada cop se n’emporten més cap al seu país’, comenta.

Tast hedònic de torró

Amb la voluntat de promoure aquest producte tan típic, des de l’associació s’han dut a terme una sèrie de tastos hedònics a diferents punts del país. Cada torroneria adscrita arreu de Catalunya va deixar degustar el seu propi torró i va fer que els visitants el valoressin en un full elaborat per l’Associació de Torroners Xixonencs de Catalunya juntament amb l’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries).

Com que les torroneries i les ciutats són particulars, a cada establiment es va fer alguna cosa especial. Per exemple, a Vic es va maridar el torró amb cervesa i a Vilafranca amb vi. A Reus, esclar, es va fer un tast d’avellana negreta, d’avellana turca, d’ametlla marcona i d’ametlla americana. Unes propostes que contribueixen a poder veure el torró com una delícia gastronòmica més enllà del producte de Nadal.

stats