JOAN ANTONI DOMÈNECH: “La gran decisió de Borges és professionalitzar l’empresa”

ReusEl periodista i escriptor reusenc Josep Antoni Domènech va entrevistar fa un temps el president d’honor del Grup Borges, Antonio Pont. Va veure que un personatge com Pont podia ser el protagonista d’un llibre. El va convèncer i aquesta tardor s’ha publicat Conversaciones con Antonio Pont, un llibre curt però que retrata molt bé la dimensió personal, empresarial i i social d’aquest targarí que ha convertit Borges en una de les principals empreses catalanes.

Quina imatge li queda de la figura d’Antonio Pont després d’escriure el llibre?

— Em queda la imatge d’una persona molt, molt treballadora i una persona molt inquieta empresarialment i socialment, que sempre ha estat capaç de trobar oportunitats. Ha conegut una gran quantitat de personatges i ha sabut aprofitar aquestes trobades. Des de molt jove les ha anat a buscar. Per una banda, per un ego personal, però també per treure’n alguna idea de negoci o una col·laboració futura.

Com arriba Pont a Reus?

— Hi arriba amb 23 anys, el 4 d’octubre de 1957. Hi té un cert vincle familiar i per això ve a Reus. Sempre diu “quan llancen l’Sputnik, a mi em deixen a Reus”. Com que no es podia operar de cap altra manera, compra una fitxa d’exportació per 200.000 pessetes, que eren molts diners. I li va bé. Es concentra en la part de fruits secs de l’empresa, i els seus germans i un cosí són a Tàrrega amb la part dels olis. Tots quatre són aquesta tercera generació que porten la firma a un reconeixement mundial, sobretot perquè trenquen el model de majorista amb la creació d’una marca pròpia, Borges, i obren el camí de l’exportació. Aquesta és la clau, perquè l’exportació era difícil i ningú en feia. Aprofiten els viatges que fa el ministeri: Borges s’hi afegeix i van obrint mercat a poc a poc.

Com ho fan?

— Inicialment s’equivoquen intentant col·locar amb marca pròpia productes seus als Estats Units, França i Itàlia, i llavors decideixen comprar empreses. D’aquesta manera, penetren en els mercats. Per exemple, la marca francesa de vinagres Tramier ara ven fruits secs. Borges està present en més de cent països.

En el llibre parla d’una segona etapa daurada de Reus en aquells anys.

— La primera va ser des de finals del segle XVIII fins a la Segona República amb el vi i els destil·lats, amb molta exportació amb el suport del Banc de Reus i altres entitats bancàries com la Banca de Crèdit Local. Després de la Guerra Civil, els empresaris que queden, amb aquest esperit reusenc de treballar des del no-res amb el comerç i sortir a fora, funden noves empreses en sectors com els fruits secs i l’oli, i després l’alimentació i la distribució. Neixen multinacionals. Són els anys cinquanta, seixanta i setanta. Algunes continuen i d’altres canvien de sector i es passen al turisme. Capital de secà que decideix invertir en el turisme.

Borges no ho fa.

— Potser ho fa Pont a nivell particular, però no com a Borges, que arriba a comprar finques, fins i tot a Califòrnia. Però aturen aquestes plantacions i Pont reconeix que és un error. Després les tornen a posar en marxa i ara tenen unes 3.000 hectàrees en propietat de l’empresa.

L’incendi de la planta de Borges a Reus el 1996 és un moment crític.

— Crític i molt ben aprofitat. A partir d’aquí la marca s’enlaira. Refan tota l’empresa de dalt a baix després d’un incendi que va afectar gran part de la seva fàbrica de Reus, i mai es va descobrir qui el va provocar. Negocien amb l’Ajuntament perquè altres ciutats i comunitats autònomes van oferir terrenys gratis. Es queden aquí. Tot això fa que la marca Borges comenci a ser molt coneguda. Fins llavors no ho era tant. Ell mateix ho reconeix: “Si ens ho haguéssim gastat en publicitat no hauríem aconseguit aquest resultat”. N’ha fet alguna conferència, de la crisi aprofitable. Un parell d’anys abans s’havia cremat una part de la planta de Tàrrega i tenien una certa experiència.

Un altre moment crític per a Borges és quan treuen la quarta generació de la gestió de l’empresa.

— És un gran encert. La gran decisió és professionalitzar l’empresa. Hi havia familiars que ho feien bé i d’altres que no tant, i hi va haver discussions sobre el tema. Va ser duríssim, però crec que això va impulsar l’empresa. Ara són quatre branques familiars, que són els accionistes, i, de fet, d’empreses familiars d’aquesta mida en queden molt poques, i del seu sector, poquíssimes. Gairebé tot s’ha venut.

Són una rara avis.

— Sí, totalment. Altres empreses familiars catalanes no han optat pel camí de la professionalització i és problemàtic. Què passarà en el futur? Suposo que aquestes quatre branques familiars es mantindran. Particularment, l’Antoni Pont ha fet moltes coses, com implicar-se en la banca i en la part associativa. És molt interessant. Té la capacitat de reunir gent. Té molts contactes.

Com es nota l’empremta d’Antoni Pont a Reus?

— A més de la Fundació Gresol, el Rotary Club i la Jove Cambra, la seva aportació més gran al territori és que la seu de la International Nut and Dried Fruit Council (INC) sigui a Reus. És més important del que pensem. El sector dels fruits secs està creixent perquè la gent percep que són sans. L’INC és un centre important d’investigació i reuneix el millor del sector.

D’Antoni Pont crida l’atenció la vitalitat que té als 88 anys.

— És un home vitalment ordenat. Es lleva, fa un bon esmorzar, cuida els horaris, fa una migdiada i després una dutxa freda. És com si cada dia fossin dos dies, i a dos quarts de cinc de la tarda comença el segon. Té molta activitat social. No sé com ha pogut compaginar-ho amb la família, perquè la meitat de l’any se’l passava volant. I aquesta disciplina, aquesta voluntat, aquesta curiositat, ganes de fer coses... I és molt independent. Se’n va sol a un congrés a l’Aràbia Saudita. Amb 88 anys! Una passió per la vida i el món dels negocis. Al llibre ell diu que el món és per als que treballen. I l’altra frase seva és “la paràlisi de l’anàlisi”. Segons ell, analitzar molt les coses produeix la paràlisi de les empreses. És un home d’acció. I és un home amb molta classe.

Què vol dir?

— És molt educat, de tracte exquisit. És un relacions públiques. La burgesia catalana ha estat molt poc de sortir als mitjans de comunicació. S’amaga. Però a Pont no li ha preocupat fer-ho, i és estrany trobar personatges com ell. Fa conferències, l’entrevisten mitjans... Li agrada sortir i explicar coses. I és molt agradable.