El Govern vol tenir el pla del nou Parc Natural de Prades al juny

AlcoverEl Parc Natural de les Muntanyes de Prades va agafant forma. Tot i els retards injustificables (la Segona República ja el considerava prioritari), des que el govern de la Generalitat va anunciar que el tiraria endavant, el desembre del 2021, s'han anat executant tots els tràmits. L'àrea ja està pràcticament delimitada i no és fàcil, perquè ocuparà unes 36.300 hectàrees. La seva extensió és tal que dins dels seus límits hi haurà 22 municipis diferents (20 de Tarragona i dos de Lleida) i s'estendrà per cinc comarques: l’Alt i el Baix Camp, la Conca de Barberà, les Garrigues i el Priorat. "És un procés administratiu que ja no té aturador", assegura convençut el delegat del Govern a Tarragona, Àngel Xifré.

L'aprovació definitiva està prevista per al 2025 i si s'allarga tant en el temps és perquè l'objectiu del Govern és que comenci a caminar des del primer dia amb el seu corresponent pla de protecció, que és el document que permet regular les activitats que es poden fer en cada zona del parc i que inclou un inventari de la flora i la fauna que cal protegir i fixa quines mesures cal prendre per garantir la seva conservació. De fet, molts dels parcs naturals que existeixen a Catalunya encara no tenen el seu pla de protecció o no el tenen vigent, de manera que, en realitat, no estan tan protegits com podria semblar. Les parts implicades en el futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades ja estan treballant en l'elaboració d'aquest pla i tenen previst aprovar-lo abans de l'estiu. Un cop estigui enllestit, s'iniciarà un nou procés participatiu, similar al que ja s'ha fet en una primera fase, i després es farà públic perquè qui vulgui pugui presentar-hi esmenes. Si no falla res, tot el procés acabarà el 2025.

Què canviarà?

Passar a ser considerat parc natural implicarà un doble canvi: per una banda, ajudarà a dinamitzar pobles i ciutats creant noves activitats econòmiques i, per una altra, també permetrà regular els usos del parc i poder protegir millor les zones més sensibles. "El Parc Natural afecta tota una zona del Camp de Tarragona que està molt envellida i en perill de despoblament. És una oportunitat per canviar aquesta tendència, preservar el territori i generar-hi activitat econòmica", apunta Xifré.

Passar a formar part del Parc Natural dotarà els ajuntaments de més recursos econòmics, també privats, ja que permetrà impulsar-hi noves activitats. "Es podrà preservar el medi natrual i generar activitat econòmica. Hi haurà un incentiu perquè hi vagin joves que vulguin viure al territori. Naixeran nous agricultors, escoles de barranquisme, gestió forestal, ramaders... A un formatge, per exemple, l’etiqueta d’un parc natural li dona un valor afegit", insisteix Xifré.

El president de l'ONG ecologista Gepec, Xavi Jiménez, també es mostra esperançat i convençut que la nova consideració comportarà "una revaloració ecològica del territori" i permetrà "preservar indrets i apostar per les activitats tradicionals". Gepec forma part de la plataforma cívica que es va constituir ara fa un any per impulsar aquest parc natural i on també hi ha entitats esportives, pastors o la DO Tarragona.

Per al portaveu ecologista, l'efecte crida que pot tenir per al turisme la declaració de parc natural no hauria de suposar cap problema perquè "un dels objectius és regular el turisme", diu. "Cada cop hi ha més ús de la muntanya, com a ciclistes, boletaires, caçadors... El parc natural intenta que aquest ús es faci de forma menys traumàtica. Per exemple, hi haurà àrees per deixar el cotxe (i evitar que algunes persones el deixin a qualsevol lloc) i et guiaran per uns itineraris pensats per no impactar tant en el medi natural. La gent anirà més a la muntanya però estarà més ordenat".

"Un conjunt forestal de primer ordre"

Els atractius del que serà el 15è parc natural de Catalunya són notables. "És un conjunt forestal de primer ordre, amb espècies vegetals en perill d’extinció, boscos amb taques de pinassa, teixedes...", segons destaca Jiménez. També hi ha "una bona població de rapinyaires, com l'àguila cuabarrada", una au que està en greu perill d'extinció i que la Unió Europa obliga a protegir. És a la serralada prelitoral de Tarragona on n'hi ha una de les poblacions més grans a escala europea. El tècnic del departament d'Acció Climàtica a Tarragona Laureà Giné també destaca que una de les principals característiques del futur parc natural és que "es tracta d'un massís molt divers amb contrastos molt grans i hàbitats molt ensibles perquyè es troben al límit de la seva distribució". A les muntanyes de Prades s'hi pot trobar "vegetació centreeuropea" però també "hàbitats estrictament mediterranis".

A Catalunya, a més dels parcs naturals hi ha altres figures de protecció com són els parcs nacionals, les reserves naturals i els paratges nacionals d'interès natural (PNIN). Dins del futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades ja hi ha el Paratge Natural d'Interès Nacional del Bosc de Poblet o les reserves naturals parcials del Barranc del Titllar i el Barranc de la Trinitat.

Acord entre tots

Durant els processos de participació que s'han fet als 22 ajuntaments, han sortit idees que ara s'estan estudiant. Una de les primeres conclusions és que "els ciutadans tenen pressa" perquè es declari ja el nou parc natural. També hi ha algunes propostes sobre les fronteres i cal resoldre també si els municipis també en formaran part o si mantindran una altra consideració. Si quedessin inclosos, seria el primer parc natural amb municipis de tot Catalunya.

El que està clar és que la seu principal del parc serà a Prades i que hi haurà altres municipis que podran tenir subseus. Un dels que aspira a tenir-ne una és Montblanc. El seu alcalde, Josep Andreu, destaca que aquest és el municipi més poblat de tota l'àrea. "Els pobles del nucli dur del parc han de tenir la seu, però els que som perifèrics també tenim ganes de fer coses a la nostra porta d'entrada al parc", diu. I és que una de les característiques d'aquest parc és que tindrà diferents entrades. "Estem molt contents", destaca l'alcalde, que ja ha comprat diverses finques ubicades a la futura zona d'entrada del parc per poder-hi ubicar una subseu. "El turisme de patrimoni cultural encaixa molt bé amb el turisme verd", celebra.

Malgrat que encara queda cal acabar de definir-ne molts aspectes, entre les parts implicades es respira alleujament i és que, per fi, s'ha aconseguit el que era més difícil, que és l'acord entre tots els actors: els 22 municipis, els consells comarcals, les diputacions de Tarragona i Lleida i el govern de la Generalitat.