GERARD BAILO: “Si guanyo a Anglaterra se’m poden obrir les portes per anar als Estats Units”

Gerard Bailo és una de les referències estatals del dirt track, una disciplina motociclista, de derrapatge constant en circuit de terra, molt popular als Estats Units i que a casa nostra està creixent. Nascut fa 24 anys a Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), des del 2006 viu a la Pobla de Montornès (Tarragonès). Després de molts anys competint en supermotard, els dos últims s’ha centrat en el dirt track. La temporada passada va ser campió de la Copa Rodi i segon al campionat anglès.

Com és que per segon any comença la temporada corrent el campionat anglès?

El campionat anglès és el pas directe cap als Estats Units. Allà és on va néixer la modalitat de dirt track i s’hi corre el campionat més important. A Anglaterra hi ha molt nivell, es competeix amb les mateixes especificacions que als Estats Units i és una bona base per poder fer el salt.

L’objectiu és córrer als Estats Units?

Sí. Fa uns temps que competim i a veure si aquest any tenim alguna oportunitat. Si no, continuarem buscant-la. Guanyar el campionat anglès seria una bona manera d’aconseguir-ne una, perquè hi ha patrocinadors que s’hi fixen. I és més fàcil que t’obrin les porten guanyant el campionat que quedant segon, com l’any passat.

L’altre objectiu d’aquest any és revalidar el títol de la Copa Rodi...

És un campionat molt important a Espanya. Hi ha molt de nivell i ens serveix per continuar entrenant-nos i estar al màxim. Com que el meu equip, Kawasaki Racing Català, és de Molins de Rei, m’és més fàcil poder-hi competir.

Quins són els altres campionats que afronta aquest any?

Un és l’europeu i, finalment, el del món. I si sorgeix alguna prova als Estats Units, anirem cap allà.

¿Com està a Catalunya i a l’Estat el món del dirt track?

S’havia practicat molt i es va deixar, i fa uns anys que torna a estar en auge. S’ha aconseguit bona estructura d’equips, de circuits, de nivell dels pilots. Som una referència a seguir a la resta del món. El problema és aconseguir patrocinadors i ajudes. Els esports de motor són molt cars. Hi ha gent que ho deixa per motius econòmics i això pot afectar les inscripcions en algunes proves.

L’any passat el vam veure en un dirt track que organitza Valentino Rossi.

A l’estiu vaig tenir la sort d’anar a fer un entrenament a casa de Valentino Rossi i a partir d’aquí vaig anar a fer una cursa mítica que fa amb els seus amics i gent del món de MotoGP. Va ser un espectacle, amb molt de nivell. M’ho vaig passar molt bé.

Com és Valentino Rossi?

Com a persona, un deu. Pots parlar amb ell tranquil·lament, et dona consells i és una persona molt sincera. Li agrada molt el dirt track. Et pregunta molt, hi posa ganes i va molt ràpid.

¿No s’ha plantejat tornar a les curses de velocitat?

Vaig començar a supermotard i n’he fet deu anys. Però ja fa un any que no en faig. La intenció era fer velocitat, però el problema és que, d’entrada, ja et demanen molts diners. A més, a la meva edat ja comença a ser una mica tard per entrar en aquest món. En el dirt track tinc més ajudes i és més econòmic.

¿En aquest moment es pot dedicar professionalment al dirt track?

No puc. Amb el meu pare vam muntar una corredoria d’assegurances. En aquest món és molt complicat córrer sense haver de posar-hi diners. Tinc l’equip Kawasaki Racing Català, que em deixa la moto i posa tota la logística de les curses, i jo haig de buscar els patrocinadors per pagar els desplaçaments. Has d’anar a buscar resultats, i amb els premis acabes fent les paus pel que fa a les despeses.

Com es veu de cara al futur?

L’any passat va ser una molt bona temporada, amb el primer lloc a la Copa Rodi i el subcampionat del món i d’Anglaterra, i l’objectiu d’aquest és superar-ho. I de cara al futur, anar als Estats Units, on la gent es dedica al dirt track. Almenys per viure l’experiència i poder continuar al màxim nivell.