Noemí Llauradó: "La Generalitat està invertint al sud. Ara ja no tenim excuses"

TarragonaNoemí Llauradó (Reus, 1978) esgota aquesta setmana el primer any del segon mandat com a presidenta de la Diputació de Tarragona. En cinc anys al càrrec, li ha tocat afrontar una pandèmia sense precedents, diferents incendis i una sequera que semblava crònica. Sembla que ara, per fi, el context dona una treva i aquest segon mandat podrà servir per deixar enllestides algunes decisions capitals per al Camp de Tarragona.

A la demarcació de Tarragona hi ha moltes realitats. Ciutats amb molts habitants, pobles petits, turisme, indústria, agricultura... És difícil la seva feina?

— És molt agraïda i entomo aquest segon mandat amb molta responsabilitat, precisament perquè des d’aquesta administració supramunicipal es pot donar molt suport als ajuntaments. El servei que dona la Diputació als ajuntaments, sobretot als més petits, que disposen de menys recursos econòmics i humans, és molt ben rebut. És una de les feines boniques de l’administració local, poder ser a la Diputació de Tarragona. Pots ajudar molt a millorar la vida de la gent, a través dels ajuntaments i també del teixit social i productiu.

Quines són les grans oportunitats que té la demarcació i quins són els reptes?

— Estem situats en un enclavament privilegiat. I el teixit social i productiu d’aquesta zona és molt potent. Actualment hi ha projectes en què l’única cosa que hem de fer és contribuir que tirin endavant. També hi ha una bona entesa entre els diferents sectors que tenim, com el turisme i la indústria. I ara també cal buscar aquest equilibri amb el sector primari. Pels 50 anys d’Unió de Pagesos es va fer un debat molt interessant entre els tres sectors, per veure de quina manera podien col·laborar els uns amb els altres. És una de les qüestions que cal aprofundir més. Hem aprofundit molt amb el turisme i la indústria i ara li toca al sector primari. 

La sequera ha fet més visible aquestes diferències, no? Amb restriccions molt importants al sector primari i més suaus al turisme i la indústria...

— Correcte. Sí, durant el debat va sorgir la qüestió, però també la transició energètica, la preservació del paisatge, el relleu generacional que necessita la pagesia per no abandonar les terres... Cal trobar aquest equilibri, que ens garanteixi la sostenibilitat. Hem d’assegurar que les generacions que vindran disposin dels mateixos recursos.

Equilibri entre sectors productius, sostenibilitat... això ens obliga a parlar del Hard Rock. A vostè li sembla un projecte sostenible?

— És un projecte que per tirar endavant ha de ser sostenible. Ara calen els informes pertinents que es demanen per desenvolupar qualsevol activitat d’aquesta envergadura. Haurà de complir aquests requisits, que cada vegada són més exigents, pel que fa a la sostenibilitat ambiental, però també haurà de ser sostenible a nivell econòmic i social. Si es compleixen els requisits, es concedeixen les llicències.

Es podria donar la situació que fos legal, però no sostenible?

— Els requisits que es demanin són els que hauran de complir els emprenedors que ho impulsen. Alguns sectors econòmics van fer un manifest favorable i ens van demanar que ens hi adheríssim. No ho vam fer, però sí que vam fer una declaració donant suport als projectes que siguin sostenibles i que impliquin desenvolupament econòmic i social del territori.

Un dels temes importants que té la Diputació de Tarragona sobre la taula és la creació de l’Àrea Metropolitana de Tarragona (AMT). El desembre es va crear el grup impulsor. Per què és important el nou ens?

— De moment no parlem d’ens. No sabem si serà una institució... encara hi treballem. Sigui com sigui, l’AMT forma part del pacte de govern dels dos grups principals de la Diputació aquest mandat, que són ERC i el PSC. I després s’ha traslladat com un pla de mandat. És una necessitat que no s’ha acabat de satisfer i val la pena de tornar a intentar-ho. Implica municipis del Camp de Tarragona, la Generalitat de Catalunya, que forma part del grup impulsor, i el Consell Comarcal de Baix Camp i el del Tarragonès. Intuïm que hi ha una sèrie de relacions o de dinàmiques que es podrien considerar metropolitanes. I per millorar la vida de les persones d’aquest àmbit, que encara l’hem d’acabar de definir, hauríem de tenir una concepció de ciutat única.

En pot posar algun exemple concret?

— Sí, el tema del transport és un exemple. Hem creat quatre taules que defineixen les necessitats en les quals aquests municipis intueixen que caldria actuar de manera metropolitana: la comissió de territori, que tracta la manera com ens planifiquem a nivell territorial, on han d’anar les infraestructures, com l’estació intermodal que anirà entre la xarxa ordinària i el Corredor Mediterrani; també hi ha la comissió de mobilitat, que té com un dels seus projectes el TramCamp, que ens revolucionarà la mobilitat al territori, entre els municipis i també dins seu. La mobilitat també implica connectar millor els municipis interior-costa. Estem deixant perdre moltes oportunitats per culpa de les males connexions, com estudiants que deixen d’estudiar. També hi ha la comissió de sostenibilitat, que tracta temes com el de l’aigua. Per exemple, disposar de la planificació de recursos hídrics que tenim en aquesta zona, què fa falta, juntament amb l’ACA, però també tot el tema de la gestió de residus. Els municipis han de pensar en el conjunt d’aquesta ciutat única i, de vegades, les decisions no repercutiran al teu terme municipal i unes altres vegades sí. Hauran d’actuar amb molta generositat. Ha estat possible en altres àmbits, com el de Barcelona... També n'hi ha exemples a la resta de l’Estat i a Europa. Finalment hi ha la comissió de desenvolupament econòmic i social, on es tracten qüestions com l’energia sostenible i com atraiem inversions a escala metropolitana... i també intentar dinamitzar el comerç dels barris. A principis de l’any vinent ens haurien de fer arribar les primeres conclusions.

Sovint hi ha alcaldes que defensen només la seva parcel·la... i també hi ha polítics que només s’entenen amb els que porten els mateixos colors. És el repte a superar?

— Al grup impulsor comptem amb els consells comarcals, la Generalitat, la Diputació i els ajuntaments. Tenim colors diversos, almenys els més majoritaris, des de Junts fins al PSC i ERC. Els partits més grans hi són presents. Això vol assegurar que pugui avançar amb independència que hi pugui haver canvis a les institucions. Aquesta representativitat s’ha buscat. I, tot això, per aconseguir que sigui un territori més competitiu, on hi hagi oportunitats per a tothom i tothom tingui sous dignes sense precarietat, i que s’aposti per una economia compromesa amb el medi ambient, però també socialment. I per tenir una economia que sigui punta de llança a escala catalana.

Tant l’AMT com el TramCamp són dos projectes majúsculs i poden quedar encarrilats aquest mandat. És un moment clau per a la demarcació?

— Sí, és un moment molt important. I estem molt contents. I també que la Generalitat miri al sud, que era una de les nostres reivindicacions com a territori. Que de vegades també ens servia d’excusa. Però ara ja no hi ha excuses. Ara hi ha inversions i hem de ser optimistes. Hem d’agafar les regnes del nostre territori i demanar aquelles infraestructures que ens convenen. I ara ja no parlo d’AMT, sinó de l’àmbit territorial de la Diputació de Tarragona, que són deu comarques del Baix Penedès, el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Aquest territori i la seva gent es mereix el tracte que es reclama. Cal preservar que no es facin transvasaments entre conques, que tothom tingui accés als serveis mínims... Per tant, bona xarxa de carreteres físiques i també telemàtiques.

Aquest és un dels pals de paller per intentar evitar el despoblament. Actualment a Tarragona tenim el problema del despoblament en alguns pobles?

— Després de la pandèmia hi va haver una certa revifada i la gent va prioritzar la qualitat de vida i poder treballar des de municipis més petits telemàticament. Perquè la gent no marxi d’aquests pobles petits, el que hem de garantir és aquest accés. A l’escola, a l’habitatge...

Entenc que aquesta revifada postpandèmia s’ha aturat, no?

— Hem tornat una mica a la situació on érem...

És a dir, un degoteig de pèrdua de població?

— Sí, sobretot als pobles de l’interior, en municipis molt petits que intenten subsistir com poden. Nosaltres hem de contribuir a trencar aquest degoteig, amb bones connexions de fibra, accés als serveis bàsics d’escoles, també col·laborant amb el manteniment de les escoles rurals, les ZER, i l’habitatge. Perquè als pobles sí que hi ha habitatges buits, però no acabaven de sortir ni al mercat de lloguer ni al de compra.

Parlem de petits propietaris...

— Sí, famílies els avantpassats de les quals vivien allí però van marxar i l’habitatge no està ni en disposició de lloguer ni de venda. Nosaltres ajudem els ajuntaments perquè els puguin adquirir o posar en lloguer. Ha funcionat prou bé. Molts ajuntaments s’hi estan acollint. També hi ha el tema dels caixers automàtics: ara s’hi ha posat la Generalitat. Es tracta de poder decidir lliurement on viure i no haver de marxar perquè et falta el més elemental. Ens convé que hi hagi aquest equilibri territorial perquè les grans urbs no poden assumir tanta població. Els serveis no es podran prestar si les persones no estan ben distribuïdes.

Parlàvem abans del TramCamp, que en una primera fase ha d’unir Cambrils, Salou i Vila-seca. Però l’alcalde de Salou ja ha dit que no el vol perquè preveu que funcionarà amb catenària.

— Hi ha trams on anirà amb catenària i uns altres que no, allà on sigui possible. Però hem de pensar que això sigui sostenible econòmicament. I que tingui una freqüència que el faci competitiu, per no haver d’agafar el vehicle privat. També ha d’estar connectat amb l’aeroport de Reus i els barris de Tarragona més poblats.

Sí, això és la segona fase i sembla ben resolta, però la primera fase compta amb el rebuig de l’alcalde de Salou. Hi han parlat?

— Jo crec que cada municipi ha de defensar el que considera per al municipi en si, però sense fer perillar la inversió del conjunt. Si es fan propostes i poden arribar a tenir encaix, endavant, però si veus que per encaixar la teva individualitat pots fer fracassar el conjunt has de poder ser prou generós perquè prosperi.

Hi és, aquest perill?

— Crec que no, crec que tirarà endavant perquè hi ha molts més beneficis que inconvenients.

Estem preparats per a la sequera vinent?

— Crec que vam aprendre d’anys anteriors que per culpa d’haver aturat algunes inversions, ara en paguem les conseqüències. És el mandat de l’aigua a nivell de país i també de la Diputació de Tarragona, i ho hem demostrat donant suport a projectes concrets com a l’Espluga de Francolí, amb més de 400.000 euros per a la connexió amb el Consorci d’Aigües de Tarragona, o al Consell Comarcal de la Conca de Barberà.