El gen DDR1, clau en algunes malalties mentals
Les situacions d’estrès causen alteracions epigenètiques
ReusEl grup de recerca liderat per la doctora Elisabet Vilella, investigadora principal del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Salut Mental (Cibersam) a l’Hospital Universitari Institut Pere Mata, continua investigant la relació entre el gen DDR1 i algunes malalties mentals. Aquest mes de gener ha publicat un article a la prestigiosa revista científica Epigenomics en què relaciona la situació d’estrès en la qual es troben sovint les persones amb un diagnòstic de psicosi i les alteracions epigenètiques, concretament en el gen DDR1.
El gen DDR1 té una forta expressió en les cèl·lules del cervell que produeixen la mielina o substància blanca, que és la responsable de permetre que els senyals elèctrics entre les neurones circulin a gran velocitat. Segons manté Vilella en l’article, “si el gen DDR1 està molt metilat es produeix poca proteïna i, contràriament, si està menys metilat augmenta la quantitat de proteïna produïda”. El que ha observat l’equip de la doctora Vilella és que els pacients amb diagnòstic de psicosi tenen nivells més alts de metilació en el gen DDR1 que les persones sanes.
La metilació és una modificació química de l’ADN. Com que és una modificació damunt de la cadena d’ADN, es coneix com a modificació epigenètica ( epi és un prefix d’origen grec que vol dir per sobre ). Aquesta metilació regula els gens. Vilella apunta que els factors ambientals com el tabac, els aliments o el maltractament físic o psicològic poden modificar la metilació del nostre ADN.
Un estudi amb 120 persones
L’estudi s’ha fet obtenint ADN de sang i de cervell i els resultats són similars, la qual cosa obre la possibilitat que es puguin mirar els nivells de metilació del DDR1 en sang com una manera indirecta de conèixer el que passa el cervell. Aquest estudi s’ha fet a partir d’un primer grup de 80 pacients del Centre Pere Mata i un segon grup de control -sense cap patologia- de 40 pacients, amb mostres que ja es tenen al BioBanc, la qual cosa ha permès reduir de tres anys a un la durada del treball.
Beatriz García-Ruiz, estudiant de doctorat del grup, destaca que aquests tipus de resultats animen a pensar que en el futur aquesta informació sobre alteracions epigenètiques es podrà utilitzar per oferir una atenció mèdica més personalitzada.
Vilella, per la seva banda, assenyala que aquests resultats indiquen una relació entre els maltractaments físics i psíquics en la infància i l’adolescència i el desenvolupament de malalties psiquiàtriques en l’edat adulta, però que caldria fer estudis més amplis, en altres franges d’edat: l’estudi en què es basa l’article s’ha fet en persones d’entre 18 i 25 anys. “La infància i l’adolescència són un moment crític. L’impacte de situacions d’estrès és més gran que en l’edat adulta perquè el cervell encara no està format del tot. Aquestes situacions d’estrès poden ser maltractaments físics i psíquics, però la manca de cura per part dels pares o la mala alimentació també afecten”, explica la doctora reusenca.
Vilella aposta ara per continuar investigant la relació entre possibles maltractaments en la infància i l’adolescència i altres malalties psiquiàtriques, com el trastorn bipolar, una patologia al voltant de la qual el seu grup ja ha investigat les alteracions en el gen DDR1.
