La fundació de Coma-ruga i la connexió argentina

El VendrellLa preparació del documental Buenos días, sr. presidente, sobre l’estada secreta del president argentí Juan Domingo Perón en una casa senyorial de Coma-ruga, coneguda com a Vil·la Buenaventura -actual Restaurant Vila dels Àngels-, durant el seu exili a l’estat espanyol, ha permès al cineasta calafellenc Laureano Clavero obtenir diferents informacions per aprofundir en l’estreta relació entre el dirigent sud-americà i el seu cercle de confiança i el naixement d’aquesta urbanització del Vendrell als anys cinquanta. Durant aquest any 2018, Clavero vol continuar investigant per enllestir un llibre que veurà la llum el 2019 i tractarà precisament sobre els lligams entre el peronisme i Coma-ruga.

Un nom resulta clau en aquesta relació: l’empresari d’origen vendrellenc Andreu Trillas, que va fer fortuna a l’Argentina i va invertir-la en la creació de Coma-ruga.

Milionari en pocs anys

Trillas, nascut el 1893, se’n va anar a l’Argentina als 15 anys i, com explica Clavero, “el 1925 ja era milionari, i als anys 40 multimilionari”. Va aconseguir ser el propietari de grans extensions de terres i milers de caps de bestiar. “En revistes argentines d’agronomia hi he trobat diversos cops el nom de Trillas i allà només hi surten els que tenien fortunes importants”, explica el realitzador calafellenc d’origen argentí, que en la seva investigació ha topat amb la negativa dels descendents de Trillas a parlar sobre l’origen de la seva gran fortuna.

Trillas va ser el propietari del mític Cabaret Tabarís de Buenos Aires, un local exclusiu per on passaven estrelles del cinema com Frank Sinatra i Orson Welles o l’armador Aristotelis Onassis. Va ser al Tabarís on Trillas devia començar a bastir l’estreta relació amb el llavors president argentí, que era assidu del local. L’empresari vendrellenc també era molt amic de Juan Duarte, germà de la primera dama, Eva Duarte, i secretari privat del president.

El 1955 Perón va haver de marxar a l’exili després del cop d’estat d’una part de l’exèrcit. Va intentar refugiar-se en diversos països de l’Amèrica Llatina però va acabar exiliant-se a Espanya, fixant la residència al barri madrileny de Puerta de Hierro. Paral·lelament, Trillas va començar la construcció de Coma-ruga el 1956 a través de l’empresa Brisamar SA, que havia fundat amb els seus germans, que s’havien quedat al Vendrell. La dècada anterior l’empresa ja hi havia invertit a assecar els aiguamolls de la zona.

Clavero apunta que l’arquitecte que es va encarregar de dissenyar la trama urbana de Coma-ruga els anys 50 va ser Valentin Brodsky, un dels més prestigiosos de l’època a l’Argentina. A finals dels anys 20 Brodsky ja havia treballat a la costa vendrellenca, dissenyant diversos edificis per a Trillas, com el Balneari Brisamar i la mateixa Vil·la Buenaventura, que el milionari havia fet construir per al seu retorn, que mai va arribar. Trillas va continuar vivint a l’Argentina i només venia de tant en tant a Catalunya. Clavero apunta que Coma-ruga té moltes semblances amb algunes ciutats de vacances de la costa argentina i que, en concret, Vil·la Buenaventura recorda, sobretot en detalls de la façana, l’Edificio Colón, construït per Brodsky a Mar del Plata. No sembla casualitat que l’actual passeig Marítim de Coma-ruga tingués abans el nom de passeig República Argentina.

Al documental es pot veure una carta, conservada a l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès, que el Consolat de l’Argentina va adreçar a l’alcalde del Vendrell, el juny del 1937, en plena Guerra Civil, en què es manifestava la preocupació per l’estat de les cases que eren propietat de “l’argentí” Andreu Trillas Bragulat, entre les quals Vil·la Buenaventura, i li recordava que fossin especialment protegides. Trillas va morir a Buenos Aires el 1973 als 80 anys, un any abans que el seu amic Perón.

Un documental sobre l’estada de Perón a Vil·la Buenaventura

Una llegenda que circulava des dels anys 60 per Coma-ruga era que el president argentí Juan Domingo Perón havia residit al barri marítim durant el seu exili. El periodista calafellenc Juan Manuel Baselga va convertir la llegenda en realitat quan va poder contactar amb Victorio Carbonell, que durant tres dies del febrer del 1964 li va portar el dinar des de l’Hotel Brisamar a Vil·la Buenaventura, a l’altra banda del carrer. El cambrer titular estava de baixa i el noi va ser l’encarregat de la missió, previ avís del director de l’hotel del secretisme de “l’operació”. Curiosament, la filla i el gendre del cambrer regenten ara el restaurant que hi ha a l’antiga Vil·la Buenaventura.

Aquest és el leitmotiv del documental de 15 minuts Buenos días, sr. presidente, dirigit per Laureano Clavero i amb guió de Juan Manuel Baselga i música d’Ivan Flores, que tracta sobre el pas de Perón per Coma-ruga, acompanyat de la seva tercera dona, Isabel, i l’amistat amb Andreu Trillas. El documental es va presentar el 2015. Fa poc ha estat incorporat al catàleg de cinema argentí que publica l’Instituto Nacional de Cine y Artes Audiovisuales (INCAA). Es pot adquirir per 5 euros a través de l’adreça electrònica laureano.clavero@mirasudpro.es.

Clavero explica que ha pogut comprovar al diari Abc que les dates en què Carbonell va portar el dinar a Perón, el president exiliat va visitar el prestigiós doctor Puigverd a Barcelona, però no es va allotjar a la capital catalana perquè patia per la seva seguretat. La discreta vil·la penedesenca era el lloc ideal per estar-se. Carbonell explica que hi havia molt de moviment de cotxes de luxe aquells dies a la vil·la. Poques setmanes després Perón va intentar tornar al seu país, però les pressions de l’Argentina i la CIA sobre el president del Brasil van impedir que pogués baixar de l’avió que l’havia dut de Madrid a Rio de Janeiro.

Clavero, cineasta i fotògraf

Laureano Clavero -a la imatge entrevistant Victorio Carbonell- va néixer el 1980 a Mar del Sur (Argentina), però fa més d’una dècada que resideix a Calafell. Director de cinema, documentalista i fotògraf, ha obtingut reconeixements en diversos festivals de cinema amb el seu documental 1.533 km hasta casa. Los héroes de Miramar, sobre els veterans de la Guerra de les Malvines. Recentment ha publicat, juntament amb Pere Cardona, Segunda Guerra Mundial, 10 historias apasionantes, i ja en preparen un segon volum. Aquest conflicte bèl·lic és una de les passions de Clavero: és autor del documental i llibre El diario de Peter Brill, sobre un pilot de la Luftwaffe entrenat per bombardejar Nova York, i coordina recreacions fotogràfiques de diverses batalles. Entre els projectes que té en marxa hi ha una història del rugbi català i un documental sobre el poeta salvadorenc Carlos Ernesto García.

Perón, figura política de primer ordre

Juan Domingo Perón és la figura política més important de l’Argentina al segle XX i la seva influència arriba als nostres dies com a moviment polític amb el nom de peronisme. Nascut el 1895, va arribar a general i, després d’ocupar diversos ministeris, el 1946 va ser elegit president del país amb una gran majoria de vots. Va renovar el mandat el 1952, en les primeres eleccions amb sufragi universal. La figura de la seva segona dona, Eva Duarte, coneguda com a Evita, va ser molt important i va anar més enllà de ser la primera dama, impulsant els drets de les dones i de les minories. Evita va morir el 1952. Una sublevació militar de part de l’exèrcit el 1955 va obligar Perón a exiliar-se en uns quants països, i va acabar a Espanya. El 1973 va tornar a la presidència del país, però només va estar-hi un any a causa de la seva mort. El va succeir al capdavant del país la seva tercera dona, Isabel Perón, que el 1976 va ser enderrocada per un nou cop militar.