Frenat un desnonament perquè els teòrics ocupes eren els propietaris del pis

TarragonaL'Audiència Provincial de Tarragona ha suspès el desnonament que havia ordenat un jutge perquè els teòrics ocupes denunciats eren en realitat "els propietaris de l'habitatge", segons la sentència a la qual ha tingut accés el diari ARA. El cas afecta una parella que havia estat pagant la hipoteca durant sis anys i que va acumular impagaments, de manera que l'entitat propietària de l'habitatge va intentar fer-los passar per "ocupes" i esquivar així la llei (la 1/2013), que obliga els bancs a oferir un pis social als deutors hipotecaris en situació de vulnerabilitat abans de fer-los fora.

La parella, veïns de Riudoms, va comprar un pis gràcies a una hipoteca a La Caixa el 2006. Per problemes econòmics, van deixar de pagar a finals del 2012 i Servihabitat XXI SAU els va denunciar i va demanar al jutge una execució hipotecària. El jutge li va donar la raó i l'empresa (que és una filial de Caixabank) va recuperar l’immoble. Però, per sorpresa de totes les parts, no va demanar el desnonament de la família que hi vivia. El cas es va tancar i ja no es va reobrir fins al juliol del 2019, quan Criteria Caixa (abans Servihabitat XXI) va presentar una denúncia al jutjat de primera instància de Reus per demanar que, ara sí, es fes fora "les persones que ocupen l’immoble sense ostentar cap títol". A la denúncia, Criteria Caixa, que és la societat que gestiona el patrimoni de la Fundació La Caixa, especula fins i tot amb la possibilitat que els "ocupes" s’hagin anat passant la finca dels uns als altres: "Ignorem si en el transcurs de la tramitació d’aquest procediment continuaran residint a l’habitatge o si serà ocupat per uns tercers, perquè l’habitatge pot haver patit una rotació de diferents persones". La realitat era que hi continuava vivint la família que havia estat pagant la hipoteca a la mateixa empresa, quan tenia un altre nom. Però el desembre del 2020, el jutjat de primera instància número 6 de Reus va donar la raó a la filial de l'entitat bancària i va ordenar el desnonament de la família, que havia estat vuit anys sense pagar hipoteca.

La parella va recórrer la sentència i el febrer del 2023 l’Audiència Provincial de Tarragona es va pronunciar a favor seu perquè entenia que els ocupants del pis eren en realitat "els propietaris de l’habitatge", però l’havien perdut per una execució hipotecària. En el seu argumentari, l’Audiència de Tarragona recorda una sentència del Tribunal Suprem del 2022 que ja adverteix d’aquesta pràctica "d’acudir a un judici de precari" per estalviar-se el compliment de la llei que dona més protecció als deutors hipotecaris. La llei en qüestió és la 1/2013, que obliga els bancs a oferir un pis social als deutors hipotecaris en situació de vulnerabilitat abans de fer-los fora.

A la sentència del Suprem que cita l'Audiència de Tarragona es reconeix el dret de qualsevol propietari a recuperar la possessió de la finca, però deixa clar que si és el mateix que va promoure l'execució hipotecària (com és el cas) ho hauria d'haver demanat durant aquella causa. Una altra cosa seria, diu el Suprem, "si l'acció és exercitada per un tercer, la bona fe del qual es pressuposa, que sigui aliè al procediment d'execució hipotecària".

Després de citar aquest text, la sentència de l'Audiència de Tarragona deixa clara la relació entre les diferents empreses: "Queda acreditat que els propietaris van comprar l’habitatge amb una hipoteca a La Caixa; que l’habitatge va ser adjudicat, en el previ procediment d’execució hipotecària, a Servihabitat XXI SAU i que Servihabitat XXI SAU va passar a denominar-se Criteria Caixa SA".

"Volen confondre"

"El seu objectiu és confondre el jutge dient que són ocupes, però no és així: qui està ocupant és el deutor hipotecari a qui vosaltres no heu ofert un lloguer social", diu Joan Andreu Reverter, l’advocat tarragoní que ha aconseguit capgirar la sentència inicial. Les modificacions de la llei 1/2013 han anat incrementant la protecció dels "deutors hipotecaris" i, entre altres canvis, la llei obliga el banc a oferir un lloguer social abans d’executar el desnonament. "Hi ha una voluntat de frau de llei, d’abús de dret, d’utilitzar mecanismes judicials per no haver d’aplicar una norma que és de caràcter obligat", diu el lletrat, que assegura que és "una pràctica habitual".

Segons explica, en altres casos l’empresa que demana el desnonament està participada per la que havia ordenat l’execució hipotecària, cosa igualment condemnable. "Al final són societats vinculades. Si tens el 20% d’una altra societat hi tens un cert vincle", diu Reverter.

Consultades per aquest diari, fonts de Criteria Caixa no han volgut fer declaracions i només han explicat que estan "analitzant la sentència". Tampoc han aclarit si tenen la intenció de presentar-hi un recurs de cassació.