La filologia catalana repunta a la URV
Després d’anys de descens de les matrícules, la demanda laboral augura un bon futur als filòlegs
TarragonaLaia Brulles va començar el grau de filologia catalana a la Universitat Rovira i Virgili el curs 2014-2015. Eren cinc alumnes a classe. “Al cap de poques setmanes un dels meus companys de classe ho va deixar i, per motius personals, al març també vaig haver de marxar. El curs següent vaig repetir primer i ja érem deu alumnes”, recorda la Laia. Des de llavors hi ha hagut un repunt de matriculats al grau de filologia catalana, però encara s’està lluny de la trentena llarga o fins i tot quarantena de matriculats dels anys noranta i la dècada passada. Aquesta és una tendència comuna a totes les universitats dels Països Catalans.
Quan estudiava filologia catalana a la Universitat de Barcelona l’actual cap del departament d’aquesta titulació a la URV, Jordi Ginebra, la situació era molt diferent: “En un curs érem més de cent alumnes i hi havia grup de matí i un de tarda. Era l’època del boom”. A la segona meitat dels anys setanta es van crear els estudis de filologia catalana a la Facultat de Lletres de Tarragona, que depenien de la Universitat de Barcelona. Eren pocs alumnes per classe, llavors, entre els quals hi havia l’actual conseller d’Ensenyament de la Generalitat, Josep Bargalló, i els també exmembres de l’executiu català Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Maria Pujals. “Als anys setanta i vuitanta hi havia una demanda social de llicenciats en filologia catalana, amb la creació del Consorci de Normalització Lingüística i la implantació de la immersió lingüística a l’escola”, apunta Ginebra. Aquesta demanda, segons Ginebra, es va reduir als anys 2000, i amb la crisi econòmica encara va baixar més.
“Tots els alumnes que s’han graduat els últims anys a filologia catalana a la URV estan treballant”, assenyala Ginebra, i afegeix que aquesta tendència no només no s’aturarà els pròxims anys sinó que hi haurà més demanda de graduats en l’especialitat. I aquesta demanda no arriba només de l’interior sinó a escala internacional, perquè en moltes universitats del món fan falta mestres de llengua i literatura catalanes. És el cas dels graduats per la URV Alfons Gregori, actualment a la Universitat de Poznan (Polònia), o d’Elga Granados, a la Universitat de Chicago. Precisament Laia Brulles ha estat fent un Erasmus a la Universitat de Brno (República Txeca), amb la qual la URV té un conveni de doble titulació.
El repte de la dècada vinent
Ginebra avisa que durant la dècada vinent es jubilaran una gran quantitat dels professors de secundària, d’universitat o d’adults que van entrar en aquella època del boom dels anys vuitanta i hi haurà una demanda laboral important, que “amb el volum actual d’estudiants de filologia catalana no es podrà cobrir”. En el cas dels professors d’universitat, calen molts anys per formar-los i costarà arribar-hi si no augmenten les matriculacions. “No sé si hi som a temps, de poder cobrir totes aquestes jubilacions”, adverteix Ginebra, que assenyala que el camí per formar un professor d’universitat és molt llarg amb els requeriments actuals, que inclouen com a requisit imprescindible el doctorat, i és molt difícil aconseguir una plaça estable abans dels 30 o 35 anys. “Són molts obstacles a superar i tot aquest esforç tan important no t’assegura aconseguir l’objectiu a l’acabar aquest llarg camí”, afirma.
Des del mateix departament fan accions per captar possibles estudiants de filologia catalana, a través de les xarxes socials, mitjans de comunicació i xerrades a instituts. “Si un professor de llengua o literatura ens diu que hi ha un estudiant que es planteja estudiar filologia catalana, puc desplaçar-me a l’institut per parlar-hi”, comenta Ginebra.
Actualment el departament de filologia catalana de la URV el formen una desena de professors, a més d’un parell que procedeixen d’altres departaments. Els últims anys ja s’han jubilat alguns professors i encara no s’han substituït. Aquest curs s’han convocat dues places de professors per reforçar el departament.
Objectiu: ser professors de secundària
Laia Brulles i Marc Ariño estan cursant l’últim curs del grau de filologia catalana a la URV. Tant la Laia com el Marc van optar per aquests estudis perquè els agradava la literatura catalana, influïts per professors que van tenir a secundària. “Vaig tenir una professora a l’ESO, la Blanca Niubó, que em fascinava com feia les classes, i a segon de batxillerat vaig fer literatura catalana”, recorda. El Marc també destaca una professora que va tenir a l’institut, la Mar Salguero, i com li va fer descobrir la poesia. Però durant la seva estada a la universitat tant la Laia com el Marc han descobert la llengua.
Tots dos tenen l’objectiu de ser professors de secundària i el curs vinent tenen previst cursar el màster, però fent el grau han descobert que hi ha altres sortides, com ara fer de corrector en un diari o al Parlament de Catalunya, o treballar en una editorial. Ginebra recomana treure’s el màster encara que el graduat es plantegi altres sortides laborals, ja que en el futur pot ser útil.
