La Farinera de Santa Coloma de Queralt
Encarant la C-241d des de Sarral cap a la Panadella, just a l’entrada de Santa Coloma de Queralt, crida l’atenció, als que s’hi fixen bé, una xemeneia de maó. Segur que molts dels lectors d’aquestes línies hi han passat per davant, pujant o baixant, i mai s’hi han fixat.
Aquesta xemeneia, l’única que actualment conserva Santa Coloma de Queralt, neix a la caldera que, pretèritament, oferia energia a una fàbrica de ciment, a una serradora i a una farinera que es van aixecar en aquell solar de la carretera de Montblanc l’última dècada del segle XIX.
L’aspecte desangelat del complex contrasta amb la bona conservació de la maquinària que reposa a l’interior, que segur que faria les delícies del Jaume Cardona -més conegut a les xarxes socials com La Makineta del Temps-. Totes les màquines, instal·lades al llarg del segle XX per transformar el gra en farina, resten en perfecte estat de revista. Segurament gràcies a persones que han treballat a la farinera -i l’han estimat- com ara el Joaquim Martí o el Josep Maria Compte, entre molts altres.
Les màquines de la farinera, la majoria fetes amb fusta, s’utilitzaven en els diferents processos de producció: neteja del gra, condicionament, molta, tamisatge i embassat. Per a cadascuna, la seva màquina preceptiva: torn decantador, monitor, carro pedrer, separador de veces, despuntadora, sínia mulladora...
Activa fins a l’any 2003, moment en què la maquinària va resultar obsoleta davant la legislació vigent, la farinera va ser una de les dues que hi havia a la capital de la Baixa Segarra.
Vinculada a la família Albareda, extensa nissaga colomina de la qual formo part, des de la primera meitat del segle XX, va ser donada a l’Ajuntament de Santa Coloma de Queralt el mes d’octubre d’aquest 2020. La farinera renaixerà com a espai cultural i la conservació del conjunt fabril ja n’esdevé un motiu rellevant, vinculada a tradició agrícola de la comarca.
Una adquisició municipal que s’emmarca en els passos del projecte Paisatges del Blat, com també és la creació del pa de Mestral o el seminari universitari homònim al projecte destinats a remarcar la importància agrícola de Santa Coloma de Queralt i la seva zona d’influència.
