ÀUREA RODRÍGUEZ: “Europa està en un punt de no retorn: o prem l’accelerador o perdrà la carrera”

TarragonaProfessora, divulgadora i mentora, Àurea Rodríguez ha escrit Antes muerta que analógica, en què analitza com la tecnologia afecta el nostre dia a dia. Ho fa amb molta documentació i capacitat de síntesi, però també amb humor. Un llibre que és fruit de la seva experiència professional, amb responsabilitats en el món de la innovació i la tecnologia, tant en l’àmbit públic com en el privat.

Una mica provocador, el títol que ha triat per al llibre.

— És el que diu el llibre, una invitació a utilitzar la tecnologia, sempre a fi de bé, i a empoderar-se amb ella. Perquè si no, estaràs mort.

Una de les idees del llibre és que la digitalització va més ràpid del que ens pensem.

— La digitalització ja és aquí i ara ja no es tracta de si ets digital o no. Ara es tracta de per a què utilitzo la tecnologia i pensar com aprofitar-la. Hi haurà pocs tràmits, poques relacions, o amb l’empresa o el CAP, que no siguin digitals.

Hi ha perill de deshumanització?

— La tecnologia va més ràpid que la regulació, i hi ha perills i avantatges. Jo sempre dic que la tecnologia no té intenció. Qui la utilitzem per a bé o per a mal som nosaltres. Hem de regular les noves tecnologies que van venint per a usos beneficiosos per als humans. La tecnologia ens serveix a nosaltres. Hi ha hagut molts desenvolupaments que han anat molt ràpid i els estem utilitzant tots, però no hi ha una regulació al darrere sobre què es fa amb les dades, quins són els nostres drets i deures. I d’altra banda, hi ha molt desconeixement. Es tracta de l’educació. Les coses que no coneixem ens espanten i les que coneixem les sabem fer anar.

El metavers no acaba d’arrencar?

— És que no hi ha un metavers. Ara hi ha protometaversos, que són el que molts somien que serà: com una mena d’internet en 3D, molt emocional perquè sentirem les coses. Ho veurem molt real. Però ara el que hi ha són entorns col·laboratius en 3D, que utilitzen la realitat augmentada perquè tinguis aquesta sensació immersiva. Tot això anirà evolucionant i ho anirem assumint, com hem fet en les evolucions d’internet. No serà d’un dia per l’altre. Que hi hagi un únic metavers, i que sigui el de Meta, és molt interessat. I dubto que els diferents governs vulguin que sigui així.

¿Serà com les plataformes televisives, que n’hi ha diverses?

— Sí, és la lliure competència. El govern xinès vol crear Xinavers i que tothom hi sigui. Als Estats Units hi ha Meta i altres empreses que volen crear aquest metavers. Són els diferents models, però no deixa de ser una eina amb la qual podràs interaccionar amb tot el món, entre empreses, ciutadania i administració. Hi haurà moltes aplicacions, que seran diferents metaversos, però amb un llenguatge comú, el d’internet. Caldrà molta inversió, i no es farà d’un dia per l’altre.

De la Xina no en parla gens malament, al llibre.

— Hi ha coses que han fet molt bé. Tenen una estratègia. La van decidir fa molts anys i la van seguint. Són coherents. Han decidit que la Xina sigui el líder mundial i que ells mateixos volen liderar els àmbits de valor de l’economia mundial, molt relacionats amb la tecnologia. Han decidit apostar per la innovació, tenir els millors científics, i seran pioners en això. Els falta que el seu consumidor sigui el món, perquè no poden viure només de la Xina. Una altra cosa són els valors que hi ha darrere de tot això. La Xina és el país del món on hi ha més càmeres. Monitoritzen tot el que fas. Utilitzen la biometria, la teva cara, i tenen totes les teves dades.

Això espanta una mica.

— Espanta. El govern pot decidir a través d’un algoritme si reps un crèdit o no, o que l’hagis de tornar perquè tens un mal comportament. Com més informació té sobre tu, més paràmetres per avaluar el teu comportament com a ciutadà. Això és perillós. És el que no m’agrada de la Xina. Però no vol dir que no ho haguem de conèixer i que no hi hagi coses que facin bé. Abans la Xina copiava el que fèiem nosaltres i ara som nosaltres els que hem de mirar què fan ells.

¿I quin paper té Europa en aquest panorama tecnològic?

— Europa està en un punt de no retorn. O decideix prémer l’accelerador o perdrà la carrera. Hi ha països que són capdavanters. En el rànquing de països innovadors els primers són europeus, però Europa en conjunt sí que està perdent la carrera. El pol d’innovació està passant dels Estats Units cap a la Xina, i es veu en la carrera per la intel·ligència artificial, la més rellevant. Putin deia que qui domini la intel·ligència artificial dominarà el món.

La Xina està passant al davant.

— A Europa la nostra manera de fer, com vivim, com plantegem les coses, és diferent, és una tecnologia més humanística, i en el fons és el que el món necessita. Crec molt en l’instint de supervivència de les persones. El covid i el canvi climàtic ens estan pressionant i hi haurà hecatombes si no canviem. Tot això ens està posant a prova. La Comissió Europea ha decidit per primer cop endeutar-se amb els fons Next Generation per fer front a l’impacte de la pandèmia. I això no havia passat mai.

I l’estat espanyol?

— Curiosament, l’estat espanyol és capdavanter en totes aquestes aplicacions humanístiques de la tecnologia. Està liderant una mena de debat humanístic sobre la tecnologia i hi està intentant portar l’OCDE. I això és bo, perquè en poden sorgir noves regulacions sobre la intel·ligència artificial. Però més enllà d’això, s’ha d’apostar perquè es desenvolupi indústria i es generin llocs de treball sobre aquest futur. El problema és que els altres corren i inverteixen més. I ja pots ser creatiu si els altres posen milers de milions sobre la taula. Hem de decidir en quines guerres ens posem i apostar per les tecnologies que, com a economia, puguem liderar, i en les altres establir aliances. Quan ets petit has de col·laborar amb tothom.

Al llibre diu que la tecnologia no té gènere però la tecnoeconomia sí. ¿Creu que es pot revertir a curt termini la poca presència de les dones?

— Soc positiva i crec que s’ha de revertir. Per això vaig escriure el llibre, perquè veia unes coses que em semblava que la gent no estava veient. I com a dones ens afecten més, perquè en aquest món no hi som i és l’economia del futur. I això m’espanta: hi ha molt poques dones. Només el 13% de les start-ups a Europa són de dones i només els arriba el 4% de la inversió. És molt poc. Jo soc feminista tecnològica, perquè la millor eina que li pots donar a una dona per empoderar-se és tenir una bona feina, i de moment no som en aquesta economia que està creixent. I el que ve estadísticament és pitjor. Les quaranta persones amb més riquesa derivada del blockchain al món són totes homes de menys de quaranta anys. I això m’espanta. No hi arribarem mai. Hi ha una bretxa molt gran. Vaig escriure el llibre dient: “Us hi heu de ficar”. Però no només les dones, sinó tothom.