Tu amb qui et dutxaries?

QUE EL CANVI climàtic és un fet no ho dic jo, ho diuen les dades. Que el nostre país pateix sequeres, igual que gran part de la conca mediterrània, tampoc ho dic jo. D’aigua en tenim molta sota els peus i, de tant en tant, en cau a dojo, però majoritàriament només serveix per trinxar camins i acabar a mar malmetent també les poblacions costaneres. Malgrat els avenços de l’època moderna, encara no hem trobat la manera de resoldre el problema del tot ni amb pantans ni transvasaments. L’any 1904 les necessitats agrícoles ja van provocar la gran fita de la construcció del pantà de Riudecanyes. Després n’han vingut d’altres, i l’any 1989 va començar el transvasament de l’Ebre. Per descomptat, aquí cada finca havia de tenir un pou o hores d’aigua d’un pou comunitari, altrament no es podia sobreviure. Tanmateix, seguim havent de patir periòdicament. Quan era petita, a Reus ens tallaven el subministrament durant hores. Recordo la gent omplint farrades, piques i banyeres. Nosaltres vivíem en un cinquè pis sense ascensor, però, a canvi, l’edifici tenia un dipòsit al terrat del qual només en podia gaudir casa nostra. Érem l’aristocràcia del veïnat, quins temps aquells!

A Califòrnia, que té unes característiques climàtiques força semblants, també mantenen autèntiques lluites per l’aigua i construeixen pous (com aquí tota la vida), però ara tan pinxos que poden extraure l’aigua que és propietat d’altres comunitats (d’això es tracta suposo), de manera que les batalles legals resulten èpiques. El problema és greu, en ocasions fins i tot dramàtic. Tanmateix, per ficar-hi una mica d’humor, sense el qual viure seria impossible, em venen al cap les bromes arran de la gran pensada d’alguna autoritat californiana de demanar als seus súbdits que, entre altres mesures d’estalvi, miressin de dutxar-se de dos en dos. Una idea espatarrant que alhora fomenta la germanor! En resum, des de temps remots, la humanitat ha mantingut disputes constants per aquest líquid preciós allí on manca o hi és de difícil abast. L’aigua és imprescindible, i molts problemes territorials i guerres han estat i són, en realitat, per controlar les fonts d’H2O, encara que es disfressin d’altres causes, que també. Més d’un 70% del planeta és aigua; alguna raó hi deu haver.