La gran sequera

"Encara que ens posin a la presó, seguirem defensant el riu"

Dos ecologistes s'enfronten a vuit anys de presó per haver desviat el curs de l'aigua per fer-la tornar al riu Siurana

ReusVa ser una acció reivindicativa i es va fer a cara descoberta i, fins i tot, amb les càmeres de televisió enregistrant-ho tot: l'any 2017 una cinquantena d'ecologistes van utilitzar unes fustes per taponar el pas de l'aigua del riu Siurana cap a la presa de Riudecanyes i la van desviar riu avall. Des del 2014, diferents grups ecologistes denuncien que per culpa de l'ús que es fa de l'aigua del Siurana, el riu s'està assecant i està desapareixent tota la biodiversitat d'aquest espai protegit per la Xarxa Natura 2000. Arran d'aquella acció reivindicativa, el riu va tornar a tenir aigua durant 15 hores, però el preu a pagar pot ser caríssim perquè la Comunitat de Regants, que són els propietaris del pantà de Siurana i del de Riudecanyes, demanen per a dues de les persones que van participar en aquella acció vuit anys de presó (quatre per a cada un) i 17.000 euros. El judici s'havia de celebrar aquest divendres, però s'ha hagut d'ajornar fins al 23 de novembre per motius interns del jutjat de Reus on es feia.

Davant dels jutjats, aquest divendres al matí hi havia concentrades una cinquantena de persones per mostrar el seu suport als acusats. Davant de tots ells i també davant dels periodistes, el president del Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC), Xavier Jiménez, ha advertit: "Sigui quina sigui la condemna, encara que sigui la presó, seguirem defensant el riu. No ens aturarà, tot el contrari". Els moviments veïnals i ecologistes que volen que el riu torni a tenir aigua estan convençuts que la Comunitat de Regants, que té com a principal accionista l'Ajuntament de Reus, demana penes tan altes per "desactivar" les mobilitzacions. De fet, la Fiscalia també acusa els investigats, però demana per aquests mateixos fets una multa econòmica de 3.000 euros, més 4.500 euros de responsabilitat civil per tota l'aigua que els regants van perdre durant les 15 hores que va anar riu avall.

Cargando
No hay anuncios

Diferents denúncies

"Gràcies per ser-hi, però s'ha posposat. Seguirem defensant el riu", ha dit un dels acusats, Andreu Escolà, quan ha sortit del jutjat. Escolà, que és membre de GEPEC, ha lamentat que des del 2014 la Comunitat de Regants, a qui ha titllat de "cacics de l'aigua", ha utilitzat "els diners dels pagesos" per anar presentant denúncies contra els ecologistes fins que al final una ha estat acceptada. De fet, encara hi ha una altra causa pendent de la Comunitat de Regants contra Escolà que, tot i que el jutge la va arxivar, els propietaris dels embassaments han recorregut. "Tot això demostra que l'aigua hauria de ser gestionada per la Generalitat", ha dit l'activista.

Cargando
No hay anuncios

En total, hi ha una quinzena d'entitats del territori i altres de nacionals que donen suport als acusats. Entre elles, Unió de Pagesos, que recentment ha emès un comunicat on diu que malgrat no compartir "el cent per cent de les demandes dels activistes", la sanció que demana la Fiscalia és "desproporcionada" i "coercitiva". En el text, el sindicat agrari no critica, en canvi, les penes que reclama la Comunitat de Regants, tot i ser molt superiors a les del ministeri fiscal. Els pagesos, que depenen de l'aigua que gestiona la Comunitat de Regants, sí que reivindiquen també "abordar totes les necessitats de manera sostenible davant les conseqüències de la crisi climàtica al territori".

Un dels espais on es busca aquest consens en l'àmbit de país és la Taula Nacional de l'Aigua que, impulsada pel Govern, ha reunit aquesta setmana una trentena d'entitats del sector. La trobada, però, també va estar envoltada de polèmica quan Josep Lluís Munné, membre d'Ecologistes de Catalunya, va agafar la paraula i va dir davant de tothom que era molt difícil aconseguir un acord quan en aquella mateixa taula hi havia una persona, en referència al representant de la Comunitat de Regants, que estava demanant vuit anys de presó per a un altre assistent a la trobada, en referència a Andreu Escolà, que era al seu costat. A l'acabar la reunió, segons diferents fonts presencials, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va demanar a Munné que li expliqués tot el que estava passant.