Com a ciutadans tenim el dret de declarar-nos en vaga per reclamar millores en l’empresa per la qual treballem. Aturem màquines i deixem clar que sense la nostra feina no s’assoleixen objectius ni es dona un bon servei a tercers. L’empresa es veu evocada a negociar les demandes d’uns treballadors que fa temps que assumeixen una situació que en començar la vaga s’havia tornat insostenible.
A Sant Jaume dels Domenys, Llorenç, Banyeres i l’Arboç fa dues setmanes que els treballadors de l’empresa de recollida de residus, neteja viària i manteniment de jardins s’han declarat en vaga reclamant millores salarials. Millores d’uns sous que fa deu anys que no es modifiquen. Entenem la seva queixa, oi? Ara bé, tota vaga té danys col·laterals. Hi ha serveis mínims decretats, però no s’estan complint i el malestar entre els veïns és notori: no saben si els recolliran o no la brossa i molts dies els cubells tornen a les cases plens a vessar. S’acumulen bosses sense separar als punts d’emergència i les rates, insectes i pudors ja hi han tret el cap. Des dels ajuntaments demanen celeritat en la negociació, però de moment no són optimistes. També han demanat als treballadors, que ens recullen la nostra brutícia, que es facin càrrec de la situació. I als ciutadans ens demanen paciència. Cadascú té les seves raons i em pregunto qui en surt beneficiat. De moment ningú no està satisfet, però és evident que davant de certes injustícies alguna cosa s’ha de fer i la vaga és una bona opció.
