Descobrir el patrimoni històric del Penedès Marítim
Visitem els municipis de Cunit, Calafell i el Vendrell
El VendrellEls municipis del Vendrell, Calafell i Cunit tenen molts més atractius que les seves fantàstiques platges, àmplies i de sorra fina. En aquesta ocasió ens centrarem en el patrimoni històric que ens permet unir aquests tres municipis del litoral penedesenc en una única ruta.
Començarem a Cunit, on descobrirem les masies construïdes entre finals del segle XIX i començaments del XX. Aquestes edificacions destaquen pel seu estil arquitectònic en una època en què es van enllaçar corrents com el Modernisme i el Noucentisme. D’entre tots aquests habitatges, Can Nicolau, Cal Pla -una edificació modernista de caràcter residencial- i el castell, un dels elements constructius del centre històric, són algunes de les construccions més destacades.
Tot seguit ens dirigirem a Calafell, on ens centrarem en dos espais històrics destacats. El primer és el castell de la Santa Creu, una fortalesa que disposa d’una magnífica panoràmica de Calafell. Hi arribareu després de tot un seguit d’estrets carrers de regust medieval popular. El visitant hi pot veure restes de la necròpolis medieval, amb tombes excavades a la roca. Les muralles del castell deixen veure, encara avui, les espitlleres per a bombardes, construïdes a finals de la Baixa Edat Mitjana, així com el pou i la gran cisterna central, també medievals.
Si volem retrocedir encara més en el temps podem anar a la ciutadella ibera. És un singular equipament cultural on vint anys d’excavacions arqueològiques han permès la reconstrucció in situ d’aquest jaciment. Els arqueòlegs han reproduït l’aspecte que les seves muralles, carrers i cases tenien en el període que va dels segles VI a l’I aC.
La casa d’estiu de Pau Casals
Per acabar ens desplacem a la capital de la comarca: el Vendrell. És molt recomanable visitar-hi Vil·la Casals, on hi ha un museu dedicat al músic català. El 1910 Pau Casals se la va fer construir al passeig marítim de Sant Salvador. La casa, concebuda inicialment com un habitatge d’estiueig, va ser reformada per l’arquitecte Puig i Gairalt entre el 1931 i el 1936, amb la Sala de la Música, el jardí i el mirador. Casals hi va viure fins al 1939, quan es va veure obligat a anar-se’n a l’exili, i mai més hi va tornar.
L’espai presenta una museografia moderna que respecta les estances originals i alhora mostra la vida i l’obra de Pau Casals. La música, els audiovisuals i els objectes i documents originals acosten al visitant la vida i el pensament de Casals des de la seva infantesa fins a la seva maduresa com a home de pau.