L’estat de la cosa pública als nivells nacional, estatal i global em fa recordar un cop més el llibre Defensa de la democràcia d’Antoni Rovira i Virgili, publicat quan se sentien a Europa els primers efectes del crac del 29 i de la subsegüent crisi econòmica mundial, l’ou de la serp del feixisme (Bergmann), amb conseqüències polítiques i humanes terribles.
Aquests dies hem estat testimonis de picabaralles entre partits per la iniciativa d’un decret llei òmnibus i de com els responsables polítics reclamaven al govern de l’estat la presentació d’un nou decret. Tots plegats ens hi estem acostumant, hem normalitzat el fet que els governs decretin. No ho és, de normal: la feina dels governs no és la de legislar, com no ho és tampoc la dels jutges. Entre tots, estem permetent que es degradi la democràcia. L’any passat, un terç de les normes amb rang de llei aprovades a Espanya van ser decrets desenvolupats pel govern, quan aquesta és una mesura reservada per a situacions d’extraordinària i urgent necessitat. I en l’ordre mundial, ens estem també acostumant als hiperlideratges i a l’autoritarisme que promouen, com la darrera onada protagonitzada per l’inefable Donald Trump i les seves ordres executives.
Cal reivindicar el pensament de Rovira i Virgili i plantar cara al nou autoritarisme que aprofita tan bé els valors de la democràcia i la tecnologia per subvertir-los. Les possibilitats tecnològiques emmirallen enganyosament la idea de democràcia directa. A més de recuperar la separació de poders, cal fer cas a Rovira i Virgili quan diu que “els partits són un instrument indispensable per a l’exercici regular de la democràcia”. Impliquem-nos-hi!
