Cultivar al marge

Www.ruthtroyano.catParlen les dones als rentadors de Porrera. L’esperit de bugades i confidències d’altres temps ressona anys després amb veus renovades. Dues enòlogues que s’admiren i comparteixen amistat des de l’aula, Ester Nin i Sara Pérez, dialoguen sense embuts sobre l’ofici. Hi ha un públic atent i exigent, convocat per l’Orgànic Soirée i el Festival Terrer, que fusionen intenció i llenguatges. Modera la sommelier empordanesa Clara Antúnez i les presenta com a dones invencibles que mesclen intuïció i acadèmia. “La llicorella atrapa. Tenim un dels millors terroirs del món”, dispara Nin. “És un sòl màgic i tel·lúric, el pots notar físicament. El Priorat és com una mare, t’acull, però és polsós, assedegat, dramàtic, adust. Escup durament com una mare gelosa”, sentencia Pérez. Ambdues reivindiquen un Priorat enològic que inclogui mirades divergents i creences renovades. Per això han triat per conversar dos vins extrems: una carinyena blanca de sol naixent i un vi verge de sol ponent. Frescor i lluminositat de Nin Ortiz versus calidesa i foc de Mas Martinet. Atributs líquids que, en realitat, són mirall d’elles mateixes.

“Sempre vaig dir que mai faria un vi blanc en un clima càlid, però vam localitzar una mutació de carinyena negra i la vam cultivar. Som a poques setmanes que estigui autoritzada”, reconeix Ester Nin davant l’auditori. 6.000 ampolles de Planetes per autodemostrar-se que la carinyena blanca no s’ha de vinificar sola; a banda de nervi, el vi mediterrani necessita cos. “Cal perdre la por i fer xarxa. Es pot viure al marge sense necessitat de seguir el ramat”, etziba Pérez. “Sense cultius a la nostra regió estem morts. Hem de protegir el paisatge i per això l’hem de seguir cultivant, però superant el monocultiu de la vinya”, insisteix l’enòloga de Mas Martinet. “Hauríem d’estar a sou del departament d’Agricultura perquè els cuidem el paisatge i les nostres no són feines rendibles en una generació”, adverteix la de Nin Ortiz.

Verge de Martinet és un cupatge de raïms de garnatxa negra i grisa i carinyena, trepitjats amb els peus en botes de castanyer, amb fermentació i criança en damajoanes de vidre. “Encara no l’hem tret al mercat, no sabem quan, ni si sortirà. I una de les varietats que emprem tampoc la podem mencionar perquè tampoc està permesa a la DOQ”, es lamenta Pérez. Les dues estan d’acord en què cal transgredir i arriscar. “Mentre hi hagi respecte, tot és possible”, coincideixen a dir. “És molt important obrir vins i viatjar molt. Ser nòmades i tenir molts punts de vista per crear el teu propi”, resumeix Nin. I Sara Pérez conclou: “El vi és un dels aliments més energètics que tenim. És paisatge, natura i cultura”.