Culpables per defecte

Una societat pot partir de la sana premissa que tothom diu la veritat o que tothom menteix. La nostra és de les segones. En comptes de pensar que altri ha de demostrar que ets culpable, tu has de demostrar constantment que ets innocent. Direu que això passa perquè som manta mentiderots. Tanmateix, tot té un origen en aquest món. Si et tracten de lladre des de petit, al final, segurament, ho acabaràs sent. L’efecte Pigmalió rutlla prou bé i potser ja interessa. Afegit a aquest fet, amb la mateixa lògica de considerar-nos sospitosos perennes, que tan útil resulta per tenir-nos controlats, la burocràcia i el proteccionisme han crescut fins al punt que molta gent ha perdut les ganes d’emprendre.

Si tens qualsevulla activitat, et passes el dia havent de provar que no fas res malament, ergo has d’aportar tanta paperassa que quedes ofegat i no dones l’abast. Fins i tot per plantar un enciam, ara els pagesos han d’omplir documents. I, a pesar de semblant fiscalització, hom et pot acusar del que li plagui sense cap mena de fonament i ja has begut oli. Calumniar surt de franc. I a casa tampoc no tinguis el mal fat d’organitzar una festa i que algú ensopegui, perquè en seràs responsable per tota l’eternitat.

Un amic meu força cívic va trobar unes claus davant d’una comissaria. Va pensar que la persona que les havia perdut potser repetiria la seva ruta per cercar-les i provaria sort a la prefectura. Hi va entrar per lliurar-les allí. Van demanar-li que s’identifiqués i, tot seguit, tanta informació i explicacions que, al capdavall, va dir: “Sabeu què? Me’n torno a deixar-les al lloc on les he trobat”. No li ho van permetre, esclar. Havia comès l’error garrafal de tenir una iniciativa. Com que ens ho empassem tot, l’administració no para de generar noves lleis i regulacions amb l’eficàcia del fong pilobolus escampant les seves espores. Segur que ara mateix n’estic infringint alguna i, d’aquesta manera, sempre vivim en fals i ens tenen acollonits. Sota una falsa aparença de llibertat, cada dia més castrats. I no et queixis que esdevindràs una amenaça per a l’ordre públic i alguna coseta trobaran que hagis fet malament amb tanta normativa i correcció política com hem d’observar. Sempre, això sí, en nom del nostre benestar.