Som l’únic país del món on qualsevol empresari, cantant, escriptor, periodista... pot menysprear la nostra llengua i a nosaltres com a poble sense que deixem de consumir els seus productes, escoltar la seva música, llegir els seus llibres o visionar els seus programes. La mateixa manca d’autoestima dels nens que sempre són criticats i ridiculitzats pels seus pares, o de les dones maltractades que es consideren mereixedores de tota mena d’humiliacions i ja es conformen el dia que només reben una bufetada en comptes de dues.
Estem tan acostumats als “ets simpàtica per ser catalana", "no m’agraden els catalans", "el català no serveix per a res", "llàstima que ara ja no puguem passar els catalans a ganivet” que ho trobem gairebé normal. Farem un exercici i provarem de dir algunes d’aquestes frases canviant “català” per alguna altra minoria, nació, religió o raça, a veure com sona i quina creieu que seria la reacció de la justícia, l’opinió pública i el mateix col·lectiu al·ludit. “Ets simpàtic per ser musulmà". "No m’agraden els negres". "Parlar hebreu no serveix per a res". "Llàstima que ara ja no puguem passar els gitanos a ganivet.”
Haver d’aguantar això dia rere dia, tota la vida. Podem continuar sent cornuts i pagar el beure o deixar de regalar els nostres diners als enemics. Si més no, que insultar-nos i amenaçar-nos no surti completament de franc.
