Copiar la natura per ajudar el planeta

TarragonaEinstein deia que “cal aprendre les regles del joc per després jugar millor que ningú”. Aquesta premissa és la que s’aplica a l’Institut Català d’Investigació Química de Tarragona (ICIQ) amb el projecte europeu A-Leaf. El repte és majúscul: aconseguir, de manera artificial, reproduir el procés de fotosíntesi de les plantes per crear combustibles nets i mitigar els efectes del canvi climàtic. Un equip coordinat pel doctor José Ramón Galán-Mascarós treballa en una plataforma de fotosíntesi artificial que captura l’energia solar i la transforma en energia química sense l’ús dels recursos fòssils.

I funciona! Es trenquen els enllaços de les molècules d’aigua, es generen dos productes d’energia més elevada, com l’oxigen i l’hidrogen, i al barrejar-los tornen a desprendre l’energia per generar nous productes químics, com el metà -gas natural- o l’àcid fòrmic -per a indústria tèxtil o per a desinfectants.

Perquè el procés sigui prou rendible necessita un catalitzador. Com s’aconsegueix? Amb una placa solar aplicada a una cel·la electroquímica que provoca la reacció energètica. El doctor Huu Chuong Nguyën, investigador teòric de l’A-Leaf, afirma que “és un projecte molt innovador”: “Utilitza materials econòmicament eficients i competitius respecte dels combustibles fòssils -explica-. Els catalitzadors són de ferro, níquel, zinc, fòsfor... Tots de baix cost. I amb un element clau: no es fan servir elements crítics. El projecte A-Leaf no utilitza cobalt de les mines del Congo, ni elements de països inestables, com ara Rússia o l’Aràbia Saudita”.

El doctor Huu Chuong Nguyën recalca que “un dels objectius estratègics de la Unió Europea és reduir la dependència energètica amb aquests països”: “I aconseguir la patent! Si no investiguem, ho faran la Xina o els EUA. La seva indústria tindrà els drets d’ús, i el cost per pagar aquesta tecnologia serà molt alt”, conclou.

Un altre repte és aconseguir un cost assequible perquè tingui un ús social. El professor Antoni Llobet, expert en fotosíntesi artificial, ho remarca: “La revolució energètica es basa en la capacitat que tinguis de poder generar aquesta nova energia a la llar”. De fet, hi ha altres fulles ja desenvolupades, però són poc eficients energèticament i molt inestables. Aquest projecte es diferencia de la resta en el fet que tot el procés -absorbir llum, oxidació d’aigua, reduir CO 2 i produir els combustibles- es porta a terme en un sol mòdul.

L’A-Leaf té 13 socis de 8 països europeus, entre universitats, centres d’investigació i la indústria. Per què la indústria? Perquè els processos industrials també es veuran afectats amb la incorporació progressiva de noves energies.

Posar-hi fre o anar cap a l’abisme

Fins ara els combustibles i productes químics es produeixen sobretot a partir de dipòsits fòssils, i està comprovada la relació directa entre cremar aquest combustible i l’efecte hivernacle, que és el que genera el canvi climàtic. ¿És urgent reduir la concentració de CO 2 a l’atmosfera? El professor Llobet ho té clar: “És extraordinàriament urgent. L’augment de la temperatura de la Terra està relacionat amb l’increment del nivell del mar. Si no s’hi posa fre, canviarà bruscament la manera que tenim de viure al planeta”. Llobet assegura que “les petrolieres tenen molt clar que el seu futur és transformar el seu negoci cap a altres tipus energia”.

Ja n’hi ha indicis. Un estudi de la Universitat de Stanford situa l’any 2050 com a data en què ja es podrien eliminar totes les energies brutes i reemplaçar-les per netes. Això reduiria l’impacte sobre la salut: menys malalties respiratòries, menys costos d’hospitals i menys tractaments mèdics. L’estudi calcula que es perdran 27,7 milions de llocs de treball actuals, però se’n crearan 50 milions de nous. “Si vols, pots. Però hi ha un problema polític al darrere, de lobis, d’interessos econòmics... Però tot caurà pel seu propi pes”, sentencia Llobet.

Mentre arriba el 2050, es pot avançar des de la recerca, i l’A-Leaf n’és l’exemple.

Projecte Sunrise

L’ICIQ també col·labora en un projecte per minimitzar l’impacte del canvi climàtic: el Sunrise. L’objectiu és aconseguir fer realitat una iniciativa a nivell europeu que coordini la investigació per convertir energies renovables en combustibles i productes químics nets, com ara fertilitzants per als camps. Sunrise inclou 20 socis de 13 països i compta amb el suport d’empreses com Repsol, Acciona i Siemens. És un projecte desenvolupat per un equip multidisciplinari d’investigadors: físics, biòlegs, de ciències socials... Un altre exemple de la transversalitat de l’impacte del canvi climàtic.