Contractes irregulars i explotació d’estudiants: Educació investiga l’institut més gran del sud de Catalunya

Tarragona“Al principi era un caramel. Els alumnes se sentien afortunats de treballar per al mateix institut. Eren joves i no havien cobrat mai un sou”, explica un professor de l'Institut de l'Ebre, a Tortosa. A mesura que avançava el curs, però, s'adonaven que allò era una trampa. “Patien problemes mentals, nervis i pressions del centre. Alguns han acabat abandonant els estudis per culpa de les pràctiques”, lamenta. Aquesta situació, que almenys fa quinze anys que es produeix i que afecta estudiants menors d'edat, es va anar tornant insostenible i aquesta tardor dues persones van dir prou. Van presentar una denúncia a Inspecció de Treball, a la Bústia Ètica de la Generalitat i també a l'Oficina Antifrau. Els denunciants són dos testimonis protegits, però n'hi ha un que accedeix a parlar amb l'ARA amb noms i cognoms per explicar el calvari que han patit alguns dels estudiants de l'institut més gran del sud de Catalunya. “Tots van acabar cremats”, diu Sergi Tur.

Arran de la pressió que ha rebut per denunciar aquest entramat, que afecta tant el centre com algunes empreses, Tur es troba de baixa laboral, però ha estat professor i coordinador d'informàtica de l'institut durant 15 anys. Tur ha recollit el testimoni dels alumnes que van patir aquesta situació i alguns d'ells també han accedit a explicar el seu cas públicament. "Ja no tinc res a perdre", diu un d'ells.

El funcionament del centre era el següent: l'institut signava convenis de pràctiques amb empreses del territori, però els alumnes, en realitat, treballaven per al mateix centre. No només no hi havia cap persona de l'empresa que els acompanyés durant les pràctiques, tal com fixa la normativa, sinó que els alumnes no trepitjaven mai l'empresa per a la qual estaven contractats ni havien parlat mai amb ningú d'aquella companyia. A finals de mes, els alumnes en pràctiques cobraven un sou de l'empresa on, en teoria, estaven treballant. “No conec ningú de l'empresa que se suposa que em va contractar, ni he parlat mai amb ningú d'allà”, explica Dídac Montero, un alumne d'informàtica que va estar quatre anys en aquesta situació irregular.

L'empresa, després de pagar-li el sou a un estudiant en pràctiques que no coneixia, li passava una factura al centre sota l'epígraf “Manteniment” i així recuperava els diners del sou de l'alumne. A més, segons les factures que ha consultat Tur, aquestes empreses eren les mateixes que després venien o llogaven grans quantitats de material informàtic al centre, en alguns casos amb preus desorbitats. L'institut tenia joves treballadors amb un sou baix (cobraven entre 3,5 i 6 euros l'hora) i les empreses no perdien diners perquè ho acabaven repercutint en el centre. A més, gaudien d'un client molt important, ja que la despesa en material informàtic d'un institut amb 1.500 estudiants és impressionant. “La corrupció del centre està institucionalitzada i fins i tot documentada”, assegura Tur.

Arran de les denúncies, la primera de les quals és del 8 d'octubre, els Serveis Territorials d'Educació a l'Ebre van demanar a l'institut "el cessament de les pràctiques de qualsevol alumne en el mateix centre, recordant-los la normativa aplicable", i el departament va obrir un expedient informatiu. Ara estan recopilant tota la informació possible i "en acabar es determinaran les mesures pertinents", segons fonts d'Educació. Des d'aquella primera denúncia hi ha hagut diferents trobades entre els testimonis i responsables de la conselleria, així com amb membres del sindicat UGT.

Si es confirma la denúncia que s'està investigant, darrere d'aquest entramat hi podria haver contractes irregulars, explotació laboral i també frau a la Seguretat Social, entre altres delictes. Segons els professors que es van plantar, també hi ha casos d'alumnes (alguns d'ells menors) que han començat a treballar per al centre sense haver signat cap conveni i, per tant, sense cap assegurança de responsabilitat civil ni d'accidents. En aquests casos, "el centre paga als alumnes de manera irregular mitjançant xecs nominatius firmats per dos membres de l'equip directiu de l'institut". Tur exigeix “una auditoria independent i amb garanties de tot el que s'ha fet fins ara”.

Consultat per aquest diari, el director del centre, Armand Pons, ha negat que es pagués alguns alumnes amb xecs, però sí que ha reconegut que alguns feien les pràctiques al mateix centre. Així ho ha justificat: "La normativa diu que els alumnes poden fer pràctiques en centres de treball itinerants. I, si hi ha una empresa que té com a client l'institut, és normal que vinguin a treballar al centre". La normativa, però, prohibeix que els estudiants facin pràctiques al centre on estan matriculats. Sobre les pressions que rebien els estudiants en pràctiques, Pons assegura que no en té cap coneixement.

Es formaven entre ells

La normativa fixa que entre el centre i l'empresa han de “designar els tutors de l'empresa que faran el seguiment dels alumnes aprenents” i que hauran de “coordinar i avaluar les activitats que realitzen en cadascun dels dos àmbits”. Tot i això, segons els testimonis dels estudiants consultats per l'ARA, no tenien cap tutor que els formés durant les pràctiques (ni del centre ni de l'empresa) i, quan venia un estudiant nou, eren els que portaven més temps els que li explicaven com funcionava la feina. A aquesta falta d'acompanyament cal sumar-hi les pressions a què diuen que estaven sotmesos per part dels mateixos professors, que sabien perfectament que la seva situació era irregular. Alguns asseguren que aquesta situació va repercutir negativament en els seus estudis. El mateix Montero explica que la seva intenció era fer un segon cicle de programació, però ja en va tenir prou. Actualment, treballa com a informàtic en una empresa on es troba molt a gust: "Qui m'hauria dit que estaria molt més a gust en el món laboral que mentre era estudiant", diu.

Excel·lència educativa

Tot i que aquesta pràctica podria durar des de fa almenys 15 anys, el departament d'Educació ho ignorava completament i no ha estat fins que ha arribat la denúncia que ha començat a actuar. De fet, l'Institut de l'Ebre gaudeix de molt bona fama. El passat mes de novembre, just quan representants de la UGT traslladaven a la conselleria totes aquestes irregularitats, el director del centre anunciava orgullós que ja feia 25 anys que l'institut forma part del Projecte de Qualitat i Millora Contínua del departament d'Educació. També celebrava que des del 2003 gaudeixen del certificat ISO 9001, que dona fe d'un sistema de gestió de qualitat. La llista de distincions no acaba aquí: el març de l'any passat, l'Institut de l'Ebre va assolir el reconeixement d'Excel·lència Educativa que atorga l'associació QualicatEdu, en la qual es valora, precisament, “la interacció del centre amb l'entorn socioeconòmic i el món empresarial”, segons el departament d'Educació.