Rubén Viñuales: "En Comú Podem i Junts podrien aportar molt al govern de Tarragona"

TarragonaRubén Viñuales (Tarragona, 1983) és l'alcalde de Tarragona després de guanyar les eleccions amb el PSC. A les anteriors, s'hi havia presentat amb Ciutadans, d'on es va donar de baixa a finals del 2020. És advocat i ha nascut i s'ha criat al barri de Campclar, el més pobre de la ciutat.

Ens trobem enmig d’una negociació entre el PSOE, Junts i ERC per a la investidura de Pedro Sánchez. És optimista?

— Soc optimista de mena. Junts i ERC han d’entendre que el PSOE ha fet molts esforços. Ja no estem en una situació que va ser molt dolenta per a les dues bandes i, precisament, el que no hem de fer és parlar de bandes. Espero que Junts i ERC entenguin que és l’únic camí. De vegades, per saber quin és el costat correcte, només cal veure qui hi ha a l’altre costat.

¿Aquest desgel entre les forces independentistes i el PSOE pot tenir conseqüències en política catalana i municipal?

— El PSC és un partit tremendament pactista. Crec que tenim pactes amb tothom menys amb Vox. A la Diputació de Tarragona, per exemple, hem fet un pacte amb ERC. No és tant amb qui, sinó per a què.

I a Tarragona ciutat, ¿tenen previst continuar sols o esperen a veure si canvia alguna cosa amb les negociacions per formar el govern de l’Estat?

— Creiem que l’estabilitat és bona i necessària i em donaria molta pau entrar als plens amb 14 vots favorables. Però les sumes que tenim al plenari de Tarragona són complicades i hi ha partits que s’autoexclouen mútuament.

Amb Junts i amb En Comú Podem arribarien a aquests 14 regidors. Però entenc que són ells els que s’autoexclouen...

— A mi m’agradaria que es portessin bé, sincerament. Aquí no estem parlant del senyor Puigdemont i de Yolanda Díaz, estem parlant del senyor Jordi Sendra i el senyor Jordi Collado, que són persones que es coneixen, que s’aprecien... Això és un poble gran. Tenim moltes coses en comú a escala de ciutat.

I a vostè li toca ara intentar que es deixin de vetar.

— Per part del grup municipal de Junts, la veritat, només puc tenir bones paraules: ens han votat favorablement temes molt importants com el nou plec de la brossa i els ho agraeixo.

Amb En Comú Podem és més difícil...

— Tenen un sistema assembleari que de vegades desvirtua una mica la representació política fruit d’unes eleccions, és a dir, els regidors els votes, en una assemblea no. I tens un control democràtic sobre els càrrecs electes. Sobre una assemblea, no. I això implica que de vegades ells poden tenir una voluntat, però l’assemblea no. És una llàstima perquè En Comú Podem i Junts podrien aportar molt a aquest govern.

És insalvable?

— Espero que no. M’agradaria que entenguessin que la ciutat està per damunt de tots nosaltres.

Amb ERC sí que hi ha una distància bastant gran.

— Entenc que sortir del govern és un xoc. Però han de ser conscients que ens han deixat un ajuntament en una situació econòmica molt precària.

Ja hi havia dèficit, però ha crescut encara més?

— Sí, perquè van augmentar les despeses, però no els ingressos.

Alcalde, la ciutat està bruta?

— A la ciutat, la neteja és molt millorable, sobretot per l’incivisme, que de vegades arriba a nivells molt preocupants. Uns pocs causen un perjudici a molts. Tenim un telèfon per anar a buscar les deixalles voluminoses i encara hi ha gent que les deixa a qualsevol lloc. Tenim una unitat de medi ambient a la Guàrdia Urbana, la UMA, que són quatre agents i que volem potenciar per lluitar contra els actes incívics, perquè per a nosaltres la transició energètica ecològica és essencial. També és cert que hem de millorar el servei de neteja urbana, però hem d’entendre que estem en una situació de continuïtat de servei, ja no estem ni en pròrroga de contracte. Ens vam trobar amb un contracte firmat fa 22 anys que ja no existeix i que l'última pròrroga era de feia 10 anys. Amb les màquines obsoletes, se n’han hagut de llogar de noves... A mi em costa més d'un milió i mig d’euros.

Ja s’ha aprovat el nou plec, però no trigarà a adjudicar-se i no tindran maquinària nova fins d’aquí un parell d’anys. Mentrestant?

— Aquests dies, precisament, hem presentat el Pam a Pam, un sistema innovador perquè se centra en la neteja, però coordinant tots els serveis públics i empreses que treballen a l’espai públic (neteja, jardineria, aigua, enllumenat), per actuar de manera focalitzada per districtes. S’hi va prèviament per revisar què cal fer i es racionalitza la feina en tres potes: neteja, seguretat viària (asfaltat, passos de vianants...) i dignificació, per la jardineria... En quatre anys farem tota la ciutat.

I això té un cost afegit?

— No, perquè el que fem és racionalitzar.

Sí, però d’algun lloc han de sortir aquests treballadors?

— És que abans no hi havia cap tipus de planificació. Ni tan sols sabien si arribarien a tota la ciutat. Ara tothom va coordinat. En aquests quatre anys arribarem a tot.

I això ho notaran els tarragonins?

— Sí, tindrà molts efectes. No s’ha fet mai.

El 2019, quan vostè era el candidat de Ciutadans, va demanar la dimissió de Josep Fèlix Ballesteros pel cas Inipro si el cas acabava anant a judici. Ara sabem que el cas continua i que hi haurà judici, però vostè representa el PSC i ha ordenat a l’Ajuntament que es retiri de l’acusació particular. Com ho explica?

— Quan era a Ciutadans vaig dir-li que si sortia la interlocutòria de l'obertura judicial hauria de dimitir i em va dir que sí, que si ell era alcalde dimitiria, però va sortir posteriorment. Respecte a la retirada de l’acusació particular, cal recordar que l'ajuntament d'ERC s'hi va personar quan ja hi havia l'escrit d’acusació dels altres. Hi ha l’acusació pública del ministeri fiscal i l’acusació particular de la CUP, de manera que el judici es feia igualment. A més, la possible indemnització que pugui rebre l’Ajuntament està salvaguardada i defensada per l’acusació del ministeri fiscal. Dit això, què hi pinta l’ajuntament?

És part perjudicada...

— La part perjudicada ja està defensada. No hi renunciem. Renunciem a l’acusació penal, però no a la possible indemnització civil. Si no hi hagués més acusació que nosaltres, seria una altra cosa. Si la fiscal no hi veiés cas i no hi hagués acusació particular, sí que podria ser que continuéssim a la causa. A més, aquesta personació es va fer des d’ERC en un moment concret i utilitzant un advocat que anava a les seves llistes.

¿No creu que l’ajuntament hi hauria de ser, encara que sigui per no haver de deixar la seva representació en mans d’un altre?

— És que no és la nostra funció. La nostra funció és defensar-nos allà on ningú ens defensi. Ja hi ha el ministeri públic.

Aplicant aquesta mateixa lògica, també s’haurien d’haver retirat del cas d’Iqoxe.

— És molt diferent. Allò va ser un accident en què van morir tres persones, una d’elles a gairebé dos quilòmetres de distància, al barri de Torreforta. Nosaltres no defensem només aquest senyor, sinó també el dret com a ciutat de sentir-nos segurs. L’administració responsable de la seguretat de la indústria química i petroquímica, que no és l’ajuntament, ha d’actuar. Per desgràcia, no va funcionar i com a diputat vaig poder parlar amb alguns dels inspectors de treball i en vaig sortir molt preocupat.

Per la falta de control?

— No sé si ha canviat gaire. De fet, temps després va morir un altre treballador quan va caure d’un ascensor. Crec que és més que pertinent que l’Ajuntament de Tarragona hi sigui per pressionar les administracions competents, que no sempre han tingut la cura necessària.

Ara s’estan fent simulacres d'accident químic, nous mesuraments. N'hi ha prou?

— Mai serà suficient, però sí que he de reconèixer que hi ha un canvi a millor substancial.

No és segur viure prop de les químiques?

— Miri, segur a la vida no hi ha res. Ara puc sortir d’aquí i que em caigui un test al cap i s’ha acabat. Però és innegable que vivim al costat del principal complex químic i petroquímic d’Europa i el que hem de fer és una tasca permanent i constant de prevenció, de formació i d’il·lustrar la ciutadania com ha d'actuar en cas d’un accident. No vull generar alarma, però no es pot supeditar la seguretat a la generació de riquesa, sinó que han de conviure. Es pot generar riquesa amb la indústria i, a la vegada, que hi hagi uns requisits de seguretat òptims.

Ara no és així?

— No és que no sigui així, és que no et pots relaxar, és una tasca constant.

Tornant a Inipro, és cert que són dos casos diferents: en un hi ha víctimes mortals i l'altre és un presumpte cas de corrupció, però aleshores l’argument que l’ajuntament no té cap motiu per presentar-s'hi perquè ja hi ha altres acusacions no és vàlid.

— No és vàlid segons el seu criteri, però segons el meu sí.

Vostè jugava al carrer quan era petit?

— Sí.

Ara resulta gairebé impossible: hi ha moltes places del tot ocupades per les terrasses de bars i restaurants. Per alguns llocs no s'hi pot ni passar. Li preocupa?

— Sí. L’anterior govern, l’ordenança de terrasses la va convocar i desconvocar fins a tres vegades. Volem fer una ordenança nova. Som partidaris de la coexistència, però amb un respecte mutu. Fa dues setmanes vam anar a la plaça de la Font amb la nostra policia administrativa i vam multar molts establiments.

¿L’únic problema és l’abús d’alguns restauradors o hi ha massa llicències concedides?

— Hi ha parts de la ciutat, a la part alta, però s’ha d’anar en compte, cas a cas. Al carrer Lleida hi ha una massificació important. El que no pot ser és que no puguis passar per la via pública amb tranquil·litat.

Les multes són prou persuasives?

— Crec que de vegades no. Una multa de 400 euros amb reducció de 200 euros si la pagues al moment... això és un problema. El que estem parlant amb el departament responsable és que la reincidència i la multireincidència tinguin conseqüències molt més persuasives.

Econòmiques o de retirada del permís?

— En progressió econòmiques i en última instància suspensió de la llicència. La immensa majoria de restauradors compleixen, però no pot ser que per uns pocs paguin justos per pecadors.

Un dels debats tarragonins més interessants és per on ha de créixer la ciutat. Vostès aposten més per Llevant i la Vall del Llorito...

— Per tot arreu. També per Ponent. Volem fer el 22@ a la tarragonina, un polígon tecnològic al Francolí; volem créixer al PP10, on farem 196 habitatges de lloguer social, una de les coses de les quals estic més orgullós; i per Llevant a la Vall del Llorito o Terres Cavades. És normal créixer per allà.

Quants pisos s’hi poden fer? El projecte anterior en preveia més de 6.000.

— No cal que sigui tant. Tarragona ha d’arribar a tenir 30.000 habitants més en trenta anys, per ser una ciutat de 170.000 habitants. En una ciutat de 15,5 quilòmetres per 5 d’amplada. I aquella zona ens permet lligar la ciutat amb el Pla de Millora Urbana 14, i unir la Vall de l’Arrabassada amb tot el centre i també Sant Pere i Sant Pau.

Actualment és una zona no urbanitzable.

— Sí, cal incloure-la al Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM).

Es podria tancar aquest mateix mandat?

— Estem pressionant molt.

La Vall del Llorito, com a molt per al mandat següent.

— La Vall de l’Arrabassada va trigar trenta anys a executar-se.