Compte enrere per al tancament de les centrals nuclears

Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant / AscóA finals del 2035 cap dels set reactors del parc nuclear espanyol estarà en funcionament. Això és el que preveu el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC). La primera de les centrals nuclears catalanes que deixarà de produir energia elèctrica serà Ascó I el 2030, la seguirà Ascó II el 2032 i finalment Vandellòs II, el 2035. Abans, però, tancarà Almaraz I el 2027, i aquest dissabte passat la localitat extremenya va viure una massiva manifestació en contra del tancament, amb la participació, segons la Guàrdia Civil, d’unes 7.000 persones. L’escenari postnuclear genera molts dubtes i incerteses, però també oportunitats.

Es pot endarrerir la data de tancament?

La primera pregunta que podem fer és si el calendari de tancament definitiu de les nuclears espanyoles és inamovible. En el tradicional esmorzar de premsa de l’Associació Nuclear Ascó Vandellòs (ANAV) el passat mes de novembre, el seu director general, Paulo Domingues, mantenia inalterable el discurs dels últims anys: estan preparats per mantenir la producció i els estàndards de seguretat fins a la data de tancament de les plantes marcada pel PNIEC, però no volen entrar en el debat de l’allargament de la vida útil dels reactors.

En canvi, des del Foro de la Industria Nuclear Española, que aplega empreses i organitzacions del sector, ja fa anys que s'insisteix que cal endarrerir la data de tancament de les centrals. El seu president, Ignacio Araluce, explica que plantes d’Estats Units similars a les que estan en funcionament actualment a l'Estat han allargat la seva vida útil entre 60 i 80 anys. Això voldria dir situar-se entre els anys 2042 i 2067 pel que fa als reactors nuclears de Catalunya. Iraluce considera que les previsions del PNIEC per al 2035 no es compliran, sobretot pel que fa a la tecnologia per a l’emmagatzematge de l’energia generada per les fonts renovables, i que caldrà recórrer al gas i generar més CO₂, cosa que amb la nuclear no passa.

Iraluce reconeix que l’actual govern rebutja totalment aquest allargament de l’operativitat de les centrals nuclears. Però, i si hi ha un canvi a la Moncloa? Doncs les coses podrien canviar si tenim en compte el que va afirmar el coordinador de la ponència parlamentària de relacions amb el Consell de Seguretat Nuclear, el popular Guillermo Mariscal, el passat mes de novembre en una visita de diputats del PP al complex nuclear d’Ascó: “Amb el PP al Govern, Ascó no es tanca”. Mariscal va destacar que el PP és garantia que “continuaran denunciant i plantejant el no tancament d’aquesta central en cap cas, perquè suposaria acabar amb la competitivitat econòmica de Catalunya”.

L’alcaldessa de Vandellòs i l’Hospitalet de l’lnfant, Assumpció Castellví, explica que des de l'Ajuntament ja fa anys que treballen en un escenari de futur sense la central nuclear de Vandellòs II, però que “plantaran batalla” per allargar la vida de la planta i posa com a exemple la reunió de fa uns mesos al Congrés amb diputats del PP i el PSOE. Castellví recorda que en diversos països europeus s’estan construint nous reactors nuclears, i que prescindir a l’Estat d’aquesta font d’energia podria produir problemes de subministrament en moments de puntes de consum. I apunta que l'energia d’origen nuclear representa el 60% del consum elèctric a Catalunya. El seu homòleg d’Ascó, Miquel Àngel Ribes, afirma que també des del seu consistori estan treballant per endarrerir el tancament dels dos reactors nuclears del municipi, recorda que tècnicament és possible i que el calendari de tancament és una decisió política: “No ho diu el Consell de Seguretat Nuclear sinó el govern, i a Europa cada cop hi ha més països que aposten per allargar la vida de les centrals i construir-ne de noves. A la manifestació d’Almaraz d’aquest cap de setmana s’han vist polítics socialistes”.

Són viables econòmicament les centrals?

Tecnològicament les plantes nuclears estan preparades per operar més enllà del que marca el PNIEC, però des de fa uns mesos ha sorgit un obstacle important per a aquesta continuïtat. En la trobada informativa de novembre, Domingues (ANAV) va avisar que l’augment de la càrrega impositiva a les empreses propietàries de les centrals, combinat amb els baixos preus de l’electricitat des de fa uns mesos, està complicant la viabilitat de les plantes. Des de Foro Nuclear, Araluce afirma que “la continuïtat de l'operació de les centrals nuclears espanyoles haurà d'estar unida a la reducció de la desproporcionada càrrega fiscal que suporten, que s'ha incrementat més d'un 70% en els últims cinc anys i ha arribat a nivells econòmicament insostenibles”.

Araluce recorda que durant el 2024 les plantes d’Almaraz II i Cofrents van deixar de produir electricitat durant un temps, tot i estar plenament operatives, perquè “no els compensava”. És possible que durant el 2025 es tornin a produir situacions semblants.

Hi pot haver problemes de subministrament?

El primer efecte del tancament de les plantes nuclears és que el mix energètic català i espanyol perdrà aquesta font, de forma gradual. El doctor en Geografia de la URV Sergi Saladié, especialitzat en planificació territorial, transició energètica i energies renovables, assenyala que en el sistema elèctric espanyol, comptant totes les fonts, hi ha un total de potència instal·lada al voltant dels 130.000 Mw, que el màxim històric de consum va ser el 2007 amb 45.000 Mw i que les nuclears representen 8.000 Mw. Per tant, considera que l’apagada nuclear no representaria un problema en el sistema elèctric espanyol i català i recorda que en alguns moments que han coincidit recàrregues de plantes amb aturades no programades d’altres no s’ha produït cap problema de subministrament. Ni Foro Nuclear ni els alcaldes no ho veuen tan clar, i recorden que en moments em què han coincidit reactors aturats i en recàrrega al mateix temps el mercat elèctric ha patit.

Un futur sense nuclears

Quin impacte econòmic i social tindrà el tancament de les tres centrals nuclears situades a les comarques del sud de Catalunya? “Una nuclear és una gran planta de producció i genera un xoc molt positiu en el territori on està. Les tres plantes sumades tenen 2.000 treballadors entre els propis i els d’empreses col·laboradores, a més dels centenars d’empleats en les recàrregues”, afirma la catedràtica d’Economia de la URV Maria Llop, que ha dirigit un estudi sobre l’impacte econòmic de les tres centrals nuclears d’ANAV i també del desmantellament de Vandellòs I el 1989 i d’Ascó I i II, previst per al 2030 i el 2032.

Llop assenyala que l’activitat de les centrals nuclears provoca efectes positius en el territori on estan ubicades, ja que contracten diversos serveis a empreses locals i paguen impostos molt elevats als Ajuntaments. Una de les xifres que apunta l’estudi és que “per cada euro de despesa d’ANAV es creen 4,1 euros en l’economia catalana, i a les comarques de Tarragona, 3,3 euros”. La catedràtica avisa que el tancament de les plantes tindrà un impacte negatiu en el territori, però que serà molt progressiu, ja que els tres reactors tancaran amb cinc anys de diferència i el desmantellament durarà anys i generarà molts llocs de treball. “No serà com si tanca una planta de producció de cotxes com per exemple Nissan. Hi haurà acomiadaments i prejubilacions i alguns treballadors es podran anar recol·locant a les centrals que no hagin tancat i també en les operacions de desmantellament, com vam veure amb Vandellòs I”, adverteix

“D’aquí 20 o 25 anys veurem un escenari diferent a les zones on ara hi ha centrals nuclears i dependrà de si hi ha un revulsiu econòmic”, afirma Llop, que apunta la possibilitat de la central hidroelèctrica reversible projectada a la localitat propera de la Fatarella, a la Terra Alta, i que podria generar fins a 8.000 llocs de treball.

Per la seva banda, Saladié assenyala que l’impacte més gran del tancament de les centrals nuclears afectarà els ajuntaments dels municipis on estan ubicades, ja que deixaran d’ingressar una quantitat d’impostos molt elevada –IAE i IBI, principalment– que els ha permès comptar amb infraestructures i equipaments que no es troben en municipis de la seva mida. Per això, recomana als consistoris treballar amb previsió per afrontar aquest escenari postnuclear. En l'àmbit laboral, Saladié no considera que l’impacte sigui gaire important: “Els directius i tècnics amb sous més elevats resideixen fora dels municipis. El 60% d’ANAV són actualment treballadors subcontractats i tenen salaris dels que estan en plantilla”.

Els Ajuntaments es preparen

Divendres passat, l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant va rebre un ingrés d’1,8 milions d’euros corresponents al segon pagament dels fons de transició nuclear del 2023. L’alcaldessa explica que aquests diners serviran per al desenvolupament econòmic del municipi quan la central ja no estigui operativa, i una part important es destinen a ajudes a pimes locals, a la contractació d’un enginyer per assessorar-les o a la instal·lació de plaques fotovoltaiques.

L’Ajuntament d’Ascó, per la seva banda, està pendent de rebre uns dos milions d’euros del fons de transició nuclear entre aquests mesos de febrer i març, que aniran destinats bàsicament a crear les condicions perquè noves empreses s’instal·lin al municipi; per exemple, es construiran noves naus en el polígon industrial. “Hem de vetllar per la diversificació econòmica del nostre territori, que en les darreres dècades ha tingut un monocultiu. I en aquesta transició ha de tenir un paper molt important el sector privat”, afirma l’alcalde, que avança que els diners del fons del 2024 els destinaran a ajuts a empreses locals.

I els residus queden

La fissió nuclear genera residus i la seva radioactivitat dura centenars de milers d’anys. Per això cal que estiguin emmagatzemats en un emplaçament segur. Després que fa uns anys fracassés la construcció d’un magatzem centralitzat a escala estatal per acollir tots els residus d’alta activitat del parc nuclear espanyol, s’ha optat per l’emmagatzematge a les mateixes centrals. Per tant, els reactors deixaran de produir i allí quedaran els residus. Precisament aquest és l’argument que dona el físic i professor emèrit de la URV Francesc Díaz, que considera que “no sabem com tractar aquests residus, que s’hauran d’emmagatzemar molts anys”. Díaz aposta per l’energia solar i eòlica, però avisa que cal encara “molta pedagogia” perquè la societat accepti la instal·lació de parcs fotovoltaics i eòlics com s’està fent en altres països. El professor emèrit assenyala que és vital aquest canvi de mentalitat perquè el sud de Catalunya no perdi en un futur proper el seu paper de productor d’energia, en aquest cas sostenible, i pugui mantenir els llocs de treball i la riquesa que actualment genera.

Sobre els residus també es pronuncia l’alcaldessa Castellví: “Els residus nuclears es quedaran durant molts anys al municipi, en uns terrenys que seran propietat d’Enresa, i no crearan llocs de treball ni generaran ingressos”. La solució de l’emmagatzematge geològic profund encara sembla lluny.