“Vaig tenir un client que tenia entre 200 i 300 orinals”

TarragonaAquests dies de festa major, són molts els tarragonins que mentre passegen pel carrer Major s'enduen un disgust. Els rètols penjats a l'aparador d'Antiguitats Poblet que anuncien que l'establiment està de “Liquidació” generen certa tristesa. Però, després de 48 anys treballant amb mobles, Pere Vergés ja té ganes de fer altres coses: “Em diuen que no tanqui, que he de continuar, però és que jo ja tinc 78 anys i tenim ganes de viatjar –explica–. A més, als joves, en general, ja no els interessen els mobles”.

Durant 48 anys, aquest antiquari nascut a Alcover ha venut i comprat peces i mobles de tota mena, alguns de fa més de 300 anys. I també ha tingut clients molt especials amb dèries molt estranyes. “Hi ha gent que col·lecciona de tot”, diu, i recorda un client del Camp de Tarragona (no vol dir el nom del poble per mantenir l'anonimat) que col·leccionava orinals. “En tenia entre 200 i 300”, diu. En Pere també va tenir com a clienta la duquessa d'Alba, amb qui després dels anys va acabar tenint certa relació. Conserva les cartes (algunes per parlar de mobles i altres de més personals) que li enviava la duquessa, de qui diu que “era una persona que hi entenia molt d'art i cultura”. I, si tenia un vici, “era el de comprar mobles”. “L'any 1982 em va comprar una habitació modernista sencera per a la seva filla”, recorda.

El negoci de comprar i vendre mobles li ha permès viatjar molt sovint i conèixer molta gent. “Els antiquaris som una mica els confessors de molta gent”, diu. Per les seves mans han passat molts mobles, i alguns no els oblidarà mai, com un armari preciós de pinyolet, fet amb rombes d'os. És també una de les peces més valuoses que ha tingut mai, però, prudent com és, prefereix no parlar de preus. També recorda una maqueta del segle XVII de l'església de Xàtiva, que actualment està exposada al museu del poble.

Però no tots els mobles s'han venut. A més de la botiga, de 300 metres quadrats, té un magatzem ple de mobles. Ja ha contactat amb altres antiquaris, que estan interessats en algunes de les peces que encara conserva, però hi haurà mobles que no es vendran. “He trucat a l'Ajuntament perquè vinguin a recollir-los”, diu una mica ensopit. “Aquesta botiga ha estat la meva vida i deixar-la em fa peresa”, reconeix.

La major part del local és de lloguer, però encara es desconeix quin negoci obrirà. Com bona part del centre de la ciutat, segurament, estarà destinat al turisme. La seva previsió és tancar al novembre i, fins aleshores, acabarà de vendre tot el pugui. Tot menys les cartes.