Cistells de vida
Poseu música de violins. Quan era jovenet em vaig enamorar de Vimbodí i de la seva gent –concretament d'un exemplar de l'espècie–. Recordo aquella església que per arribar-hi has de pujar més escales que al Sacré-Cœur i la carretera de vinyes que porten a Déu per Poblet. Podria haver-me estalviat tot aquest esforç si el Tinder hagués existit als anys setanta, però llavors només hi havia una discoteca a l'Espluga on feies matx si tenies moto, un cubata i fumaves. Sempre que passo per la Conca recordo aquell amor adolescent, aquelles vinyes i aquells esmorzars amb pagesos. Podeu parar els violins.
Soc un home que ha nascut i ha viscut del llit a una redacció i d'una redacció al sofà. Pensava que els tomàquets els fabricava Intel i que s'hauria de denunciar les pomeres per plagiar l'Steve Jobs. Però fa uns mesos he començat a fer cosetes de pagès. I llavors he conegut el fred, l'esforç de podar un arbre, d'arrencar les herbes i dels plors quan els arbustos se m'han mort. Plors no per amor a la natura, sinó pels 100 euros que em van costar. Llavors he començat a valorar la feina de l'home del camp, l’esforç i la intel·ligència innata dels que no han anat a la universitat. Ni tampoc cal.
Lamentablement, estem abandonant la pagesia tradicional i aquells oficis dels nostres besavis, aquells "treballs manuals" que tant ens agradaven. (Cometes? Quines cometes?). Però qui organitza aquest suplement ha pronunciat tres paraules que han fet que recordés que estic enamorat. Vimbodí, pagesia i costums antics. I és que l'Anna Sínia, una jove que s’estima la terra, va voler aprendre de la mà de l'Isidre, un pagès de noranta anys, el virtuosisme de fer cistells amb vímet. Les hores que han passat junts conformen una història bonica i també d'amor, per la terra, la història i la lluita contra l'oblit: a Catalunya ja només queden 15 cistellers.
Avui no parlarem de política, d'amnistia, ni de l'IBI, perquè no tenen importància al costat de la grandesa d'aquesta història. Els oficis antics i manuals no s'han de perdre, excepte un: els fabricants de garrots vils.