La majoria dels pobles del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, vistos des de lluny, centren la seva identitat i la seva silueta i perfil urbà amb el seu campanar. El cel de les esglésies principals del nostre país ens indiquen la diferència entre viles veïnes. A Falset, a més del campanar de l’església de Santa Maria, sobresurt per damunt les teulades i terrats el seu castell.
Aixecat sobre un gran morrot, on encara trobem vestigis d’alguns baluards que encintaven el recinte amb la seva muralla, el castell de Falset mostra, encara ara, algunes de les seves fortificacions davant el gran mar de vinyes del Priorat.
Documentat per primera vegada al segle XII, la seva estructura actual és fruit de les vicissituds. Amb unes arrels, com un cep, força profundes més enllà de la data de la seva primera aparició documental, el castell de Falset suma restes des d’antic fins al segle XXI, des de l’ús castral i militar fins a l’actual museu o arxiu que acullen aquelles velles pedres. Tot ell, com tots els castells de l’Estat, declarats bé cultural d'interès nacional; en aquest cas, des del 1949.
El moment daurat de la construcció i de la vida al castell és el segle XIV, amb la presència dels comtes de Prades –títol nobiliari en mans, actualment, de la casa Medinaceli–. En aquell moment s’amplià l’espai castral per acollir els comtes, la seva cort i tots els serveis necessaris. Segons la tradició, en aquesta època i en aquest castell van néixer dues de les dones més importants de la història medieval de Catalunya: Elionor de Prades, reina de Xipre i de Jerusalem (1333-1416), i Margarida de Prades, reina d'Aragó i darrera reina catalana (1387-1429).
Contraposada a l'època daurada, la foscor del castell de Falset arribà al llarg dels segles XVII i XVIII. Guerres i revoltes de tota mena van ajudar a la minva de l’estructura castral. Per exemple, amb l’ordre de Felip V d’enrunar el castell, que va liquidar quasi totalment el conjunt, tot i que també fou aquest monarca qui configurà una nova reconstrucció i el seu ús com a presó fins a la Guerra Civil Espanyola.
L’abandonament del castell de Falset s'aturà a finals del segle XX i principis del XXI, temps en què s’iniciaren les obres de reconstrucció i restauració del conjunt, a més d’encetar els passos per situar en aquell nou recinte l’Arxiu Comarcal del Priorat, el Museu Comarcal, alguns recursos turístics i espais polivalents.
Un punt, el castell de Falset, que exerceix de cor de la capital del Priorat; un punt que ancora Falset al seu passat i el pot arribar a connectar amb el seu futur amb una visita al museu.
