L'origen dels terratrèmols, el secret que s'enterrarà amb el Castor
Segons els investigadors, es van donar sismes d'altes magnituds que normalment es produeixen a profunditats més grans
TarragonaMilers de tones de ciment començaran a segellar sota el mar el magatzem Castor aquesta primavera i sepultaran per sempre més un misteri que encara ningú ha pogut resoldre: per què es van originar aquells terratrèmols?
La intenció dels seus impulsors era injectar durant sis mesos un màxim de 1.900 milions de metres cúbics de gas natural, prou quantitat per garantir el subministrament d'aquesta font d'energia a tot Espanya durant 50 dies. Però després d'injectar gas durant 15 dies es van produir més d'un miler de petits sismes que van provocar que, el 26 de setembre de 2013, el ministeri d'Indústria ordenés el tancament del magatzem. Tot i que això va obligar a donar una indemnització milionària als seus impulsors, encara es desconeix per què es van originar els terratrèmols.
El març del 2018, el Síndic de Greuges va publicar un informe amb la participació de tècnics del Col·legi Oficial de Geòlegs de Catalunya, així com el d'Enginyers de Camins, Canals i Ports i el d'Ambientòlegs, que volia posar les bases per a una auditoria. El document denunciava que "fins ara, el perquè dels terratrèmols encara és una incògnita que queda per desvelar".
Han passat set anys i s'han publicat altres estudis al respecte, però cap no és definitiu. "No podem arribar a dir que estem segurs al 100% de què va passar", lamenta Víctor Vilarrasa, investigador de l'Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA). És autor d'un dels darrers estudis sobre el Castor, que va fer juntament amb tècnics de l'Institut de Ciències del Mar i sota el paraigua del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).
Un dels dubtes que tenien els científics era que "a la profunditat del magatzem de gas es podrien esperar terratrèmols de baixa magnitud, ja que les roques són relativament toves i quan es trenquen no ho fan de forma brusca, sinó deformant-se progressivament", però la injecció de gas va provocar sismes d'altes magnituds que normalment "es produeixen a profunditats més grans, on les roques tenen més rigidesa i alliberen més energia quan es trenquen".
La hipòtesi d'una segona falla
El magatzem del Castor és a la falla d'Amposta, que ja era previsible que es mogués a partir de la injecció de gas, perquè "històricament ha tingut molts desplaçaments". Ara bé, els sismes provocats per aquest moviment haurien de ser lleus. Els investigadors, però, van trobar una altra falla molt més profunda connectada a la d'Amposta, i la seva conclusió és que, quan van injectar gas, van incrementar la pressió i van provocar el moviment de la falla d'Amposta, que va anar "acumulant desplaçaments i va acabar de desestabilitzar la falla més profunda".
Elaborar aquest estudi, publicat l'abril del 2021, no va ser gens fàcil. "Ens van denegar dades que teòricament són públiques", denuncia aquest investigador. "A més, els dos sismògrafs que es van col·locar al mar per detectar possibles sismes no funcionaven", conclou.
Un geòleg que coneix perfectament la zona i el projecte Castor, però que prefereix mantenir-se en l'anonimat, apunta també la possibilitat que el magatzem, en realitat, ja estigués ple de gas i de petroli, i a l'injectar el gas acabés esclatant. Del que està totalment convençut és que "els que van fer els estudis per fer els pous saben perfectament què va passar", ja que abans d'una operació d'aquesta magnitud es fan molts sondejos i es preveuen tota mena de conseqüències. "Ens obliguen a especular perquè no hi ha gens de transparència", critica.
