Els castells en mans de Franco

Tarragona"Papá, que son los almogávares? Eran guerreros elegidos, los más representativos de la raza española". Aquest és un fragment del guió de la pel·lícula Raza. Aquest film es va basar en una història escrita pel dictador Francisco Franco (sota el pseudònim de Jaime de Andrade).

Gràcies a aquest document cinematogràfic podem certificar algunes de les obsessions del general per construir una nova mitologia històrica lligada a l'ideari nacionalcatòlic, en què destacaven aspectes com la unitat, la espanyolitat de qualsevol fet cultural i l'obediència cega al lideratge de Franco. Aquests eren alguns pilars del sistema polític sorgit després de la Guerra Civil i el fet casteller català no se'n va poder escapar.

"El franquisme és unitat i control. Manipulen les activitats tradicionals catalanes i les volen despolitizar, treure'n la catalanitat per utilitzar-les com a instrument de propaganda del règim, i això és el que intenten fer amb els castells", afirma Àlex Cervelló, doctor en història i autor del llibre Els Xiquets de Valls durant el primer franquisme.

Malgrat la instrumentalització que en va intentar fer el franquisme, els castells també eren una de les poques coses que, per sobre de la política, identificaven els vallencs de tots els colors del ventall ideològic i, de mica en mica, la gent els va anar reconeixent com a signe d'identitat col·lectiva local.

Valls, una unió traumàtica

Per a Cervelló, el cas de Valls i la fusió forçosa de les dues colles que hi havia és un exemple clar de la política del règim per construir un nou ordre. El franquisme va acabar amb la dualitat castellera que hi havia a Valls i els va obligar a unir-se en una sola colla que, controlada des de l'autoritat municipal, els utilitzava a conveniència per treure'n el màxim rendiment possible.

"La rivalitat entre les colles de Valls sempre ha sigut present. Són colles contraposades i aquests enfrontaments ja vénen del segle XIX", explica Cervelló. Per exemple, només cal veure com l'operació franquista d'unitat només va ser capaç de mantenir agrupades les colles durant set anys. "En altres municipis com Tarragona o el Vendrell, també es va imposar una unió de colles, però només en el cas de Valls va ser tan traumàtica", afegeix l'historiador. Aquesta unió de les Colles Vella i Nova, que va donar lloc a la Colla Xiquets de Valls (Barreja o Unificada), es va desfer l'any 1947. Aquest és el moment en què es recupera la Colla Vella dels Xiquets de Valls, mentre que a l'altre costat, i amb el suport de l'Ajuntament, sorgeix la Muixerra.

La decadència

A partir de l'any 1955 hi va haver una frenada en el món casteller. Les causes eren diverses, però una de les principals va ser l'ús propagandístic que en feia el franquisme. Altres motius van ser l'envelliment dels castellers, ja que per a una majoria era el seu modus vivendi.

"En aquella època els castellers rebien un sou per les seves actuacions i, per aquest motiu, bloquejaven l'ascens dels joves que hi volien participar", indica Cervelló. També el canvi en l'oci de les noves generacions, que no se sentien atretes pel fet casteller, va agreujar la situació. En definitiva, i segons la tesi de l'autor del llibre: "El franquisme va privar el món casteller del seu tret identitari i el va convertir en una relíquia pròpia d'una societat arcaica i rural, i això va provocar un allunyament de la ciutadania".

Acabada la guerra només hi havia tres colles: la de Valls, la del Vendrell i la de Tarragona. Després es va recuperar la Colla Vella dels Xiquets de Valls (1947) i es va canviar el nom a la colla oficial per dir-se La Muixerra (1947-1965). Amb els anys en sorgiren altres com els Castellers de Vilafranca (1948), els Minyons de l'Arboç (1958) i els Castellers de Barcelona (1969). Però va ser durant la dècada dels setanta quan les colles castelleres es van multiplicar a tot Catalunya. Aquest va ser el primer pas de la recuperació.

Una enciclopèdia històrica del món dels Castells

‘Els Xiquets de Valls durant el primer franquisme (1939-1960), és el primer volum d’un total de cinc que faran un recorregut històric del fet casteller amb un mateix fil conductor: les colles de Valls. Els altres quatre llibres que explicaran, de manera científica, l’evolució del món casteller des dels seus inicis fins a l’actualitat suposaran un gran treball d’investigació històrica. Els tres primers àlbums, es centraran en l’estudi del fet casteller durant el segle XIX.

D’aquest primer volum, l’autor confesa que: ‘A nivell metodològic m’ha sorprès tota la informació, tant detallada, que he pogut trobar als diferents arxius. Despeses de la colla, el sou dels castellers, els integrants de la mateixa...’.

Aquest llibre és el resultat de dos anys d’exhaustiva investigació i forma part de la col·lecció: ‘Els Xiquets de Valls. Origen i Història dels Castells’, coeditat per l’editorial Cossetània i la Colla Vella dels Xiquets de Valls.