Un castell per a la Torre
TorrdembarraA primer cop d’ull i des de lluny, la gran majoria dels pobles del nostre país els podem identificar pel seu campanar. Alguns, molt pocs, és possible identificar-los gràcies a alguna altra construcció, sigui una torre, un pont o, potser, un castell. Tot això ho trobem a Torredembarra. Els quatre elements, als quals podem sumar el far, esdevenen símbols de la població, cadascun amb la seva essència i personalitat –tot i ser elements inerts– pròpies.
Com bé saben els habituals d’aquesta secció, el Renaixement ens toca de prop. Hem revisat elements d’aquesta època i estil al llarg del Camp, però ens faltava una de les quatre potes de la seva acció a Catalunya: el castell de Torredembarra!
Com moltes construccions d’aquesta tipologia castral i de la seva època, hem de trencar el pensament medieval o popular de castell i aproximar-nos més al castell-palau o residència àulica homologable a escala europea o mediterrània. Així, el foraster que arriba a la Torre potser trobarà estrany anomenar castell un palau, però és així: aquell edifici és més castell –per tradició– que palau.
Tot i això, la façana, si ens centrem en l’accés principal, ens pot recordar més una església. El motiu? El treball retaulístic de l’accés. Un conjunt de columnes amb motius florals i un timpà partit foren afegits de forma posterior a la construcció original. Un període temporal que emmarquem entre 1565 i 1581.
Les aparences formals, especialment de les galeries interiors i d’alguns elements de la façana i construccions defensives, les podem atribuir a Pere Blai, pal de paller de l’Escola del Camp. Dins del castell, ara ajuntament, trobem l’antic pati. Una típica galeria que servia per dividir l’espai, oferir llum a l’interior del casal i ajudar la distribució de plantes, serveis i usos. Les plantes baixes, sempre, dedicades a les funcions més brutes o populars: magatzems, cavalleries, presó, cisterna, cuines o, fins i tot, la capella. A partir de les superiors, les plantes nobles i vinculades a la vida dels senyors, en aquest cas els Icart –més tard els Queralt, comtes de Santa Coloma i senyors de Torredembarra.
L’esplendor dels segles passats acabà sobrevivint dins del castell en una ferum de letargia i abandonament al llarg dels darrers anys i dècades del segle XX. Fet que fou degut a la preeminència d’altres residències comtals, els canvis en la propietat i els usos al llarg del temps.
A finals del segle passat l’Ajuntament de Torredembarra inicia les obres per restaurar el casal i instal·lar-hi la seva nova seu. Una nova funcionalitat que justifica l’esforç que suposa la restauració i conservació d’aquest enorme llegat.
