Una casa d'Alcanar
Jugant amb el plural i el singular de cases i casa d’Alcanar arribem, per descobrir-la, a una de les construccions modernistes més icòniques de les Terres de l’Ebre. Una zona del país amb interessants exemples del corrent artístic desenvolupat a cavall entre els segles XIX i XX, amb les peculiaritats pròpies del terreny.
La casa O’Connor –que de moment sembla no tenir gaire cosa a veure amb Sinéad O'Connor o en Ben O’Connor– és part del llegat d’una de les famílies i nissagues més destacades del Montsià, precisament formulada sobre aquesta casa pairal.
En origen, els Reverter van ser els promotors de la primitiva construcció del segle XVIII. A causa de diversos matrimonis al llarg del segle XIX, els O’Connor van arribar a dominar el patrimoni i, òbviament, el renom de la casa. També a cavall dels dos segles van produint-se un seguit d’obres i reformes que transformen l’edificació d’una casa gran a una residència modernista. Desgraciadament, no se n'ha arribat a precisar mai l'autor, cosa que ens fa pensar en una possible autoria d’un mestre de cases i no d'un reputat arquitecte. Amb tot, l’estil d’alguns dels elements ens fan recordar més el modernisme valencià que el tarragoní o el català.
La façana, de cara al carrer de la Generalitat, presenta estrats de diferents èpoques, com una excavació arqueològica. El primer nivell ens recorda més una casa potent de poble agrícola. En canvi, el primer pis i segon destaquen per la traça i bellesa de la forja dels balcons i les motllures de guix que els decoren.
Actualment, la Casa O’Connor acull el Centre d'Interpretació de la Cultura dels Ibers vinculat al Museu de les Terres de l’Ebre, i algunes de les seves estances principals poden ser visitades o s’utilitzen com a espais per a exposicions temporals. És aquí on el modernisme que s’intueix a la façana esclata en tota la seva plenitud.
Un seguit d’estances –menjador, sala, alcova i dormitori, passadissos…– resten completament decorades des del terra fins a les parets i el sostre. Un conjunt pictòric va desenvolupant-se per estances i amb temàtiques segons el seu ús i tradició. S’han vinculat algunes decoracions a Agustí Redó Monroig, tot i que a la segona planta trobem la firma del pintor Juan Soriano Gaudí, i també s'ha especulat amb la participació de Ramon Adell.
També destaquen alguns arrambadors de fusta, part del mobiliari original conservat en espais de vida quotidiana, les làmpades i un interessant conjunt de panots, mosaics i conjunts de rajola hidràulica.
La casa va ser adquirida pel consistori d’Alcanar, i reformada per Jordi Segura i Torres per acollir l’espai cultural que és actualment. El jardí de la finca es va utilitzar per construir el nou edifici de l’Ajuntament. Així que, com del porc, de Casa O’Connor tot s’aprofita.