Un capellà que va deixar empremta

Espluga De FrancolíHome d’Església, poeta, patriota, biògraf, antòleg, prologuista, sociòleg. Aquests són els diferents vessants de la personalitat polièdrica de Ramon Muntanyola, que abasta tots els camps de les humanitats i, de manera especial, la poesia. El seu catalanisme el va convertir en activista i també li va portar conseqüències. Possiblement, per tot plegat Muntanyola és molt recordat als municipis on va ser destinat.

Nascut a l’Espluga de Francolí el 1917, enguany se’n celebra el centenari, que té com a principal iniciativa l’exposició Muntanyola: poeta de banderes blanques al Museu de la Vida Rural de l’Espluga, però durant aquest any se celebren actes dedicats a ell en diferents municipis del Camp de Tarragona. L’alcalde de l’Espluga de Francolí, David Rovira, assenyala que la idea del centenari va sortir del municipi, del promotor cultural Josep Maria Vallès, però que han volgut implicar la Diputació de Tarragona i altres localitats donant-los autonomia en l’organització d’actes, com conferències i lectures poètiques.

Muntanyola va néixer en una família profundament catòlica i va decidir ben aviat dedicar-se a la carrera eclesiàstica. A l’inici de la Guerra Civil va ser fet presoner i va haver de fugir a França per passar a Mallorca. Uns milicians van matar el seu pare, el seu germà i un oncle. Després de la guerra va seguir els estudis al Seminari de Tarragona i el 1942 va ser ordenat sacerdot. El seu primer destí va ser Guimerà, com a vicari encarregat de Ciutadilla. Prenafeta, els Omells de na Gaia, Senan, Montblanquet, Rojals i Mont-ral van ser altres dels seus destins. Paral·lelament, va iniciar la seva carrera literària, amb la publicació el 1946 del seu primer llibre, Ànima endins.

Un any després, des dels Omells, va iniciar l’edició del full parroquial La Veu de la Parròquia, que es va estendre per altres parròquies. El 1950 va desaparèixer aquesta publicació, que va ser substituïda per la Hoja Parroquial, creada per l’arquebisbe de Tarragona, Benjamín de Arriba y Castro. Muntanyola va editar llavors el full Ressò Parroquial, crònica de les parròquies dels Omells de na Gaia i Senan, que es va transformar en la revista Ressò, tancada governativament dos anys després. El 1952 és un any important en la biografia de Muntanyola perquè va predicar a la gran missió de Barcelona, però també l’arquebisbe tarragoní el va nomenar capellà adjunt a la casa d’exercicis de la Selva del Camp, un càstig que es va prolongar fins al 1960, quan va ser nomenat ecònom de Santa Maria del Mar de Salou, on va ser fins a la seva mort, el 1973. Tres anys abans li havien diagnosticat leucèmia.

Rovira destaca el “caràcter innovador” de Muntanyola, i un exemple d’això és l’estudi que va fer per analitzar el col·lectiu d’estrangers que durant l’estiu residien a Salou, cosa que va fer que instaurés a la parròquia la predicació en cinc llengües: català, castellà, francès, alemany i anglès. De Muntanyola ens queda una interessant producció literària. A més de poesia, va publicar prosa, i la seva obra culminant és Vidal i Barraquer, cardenal de la pau (1976), biografia d’un dels grans religiosos catalans del segle XX. Va rebre diversos premis literaris, inclosos tres Jocs Florals, fins a aconseguir ser distingit com a Mestre en Gai Saber. Muntanyola va destacar també com a predicador i orador de masses.

Exposició al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí

L’Ajuntament de l’Espluga de Francolí i el Museu de la Vida Rural han produït l’exposició Muntanyola: poeta de banderes blanques, que es pot visitar fins al 10 de setembre en una part de la Sala Maria Font del museu. L’exposició, comissariada per l’historiador Jordi Roca i Armengol, acosta la vida i obra de Muntanyola a partir d’objectes personals, la seva obra literària i poètica, i fotografies. S’hi pot contemplar el calze de Catalunya amb què van obsequiar-lo amics intel·lectuals de Barcelona el 1957.