‘Canción sin nombre’ triomfa al Rec
El jurat internacional escull aquest film com a millor ‘opera prima’ del festival
TarragonaUna història d’amor al periodisme i la recerca de la veritat, aquests són dos dels principals eixos de Canción sin nombre, el llargmetratge escollit com a millor opera prima internacional en el marc del Festival Rec 2019, que s’ha celebrat un any més a Tarragona. El film ens situa al Perú, al centre de la crisi política dels 80. La Georgina és una dona jove dels Andes, amb pocs mitjans i no gaires recursos. Buscant el suport caritatiu d’una clínica oberta, li passarà una cosa impactant. Desesperada i sense respostes, arribarà als despatxos d’un gran diari. Allà un solitari i tenaç periodista farà de la investigació de la desgràcia de la Georgina el motor de la seva existència.
Basada en una història real, la serena i potent actuació de Pamela Mendoza es desenvolupa en el llenç d’un pulcre i respectuós blanc i negre, que afegeix solemnitat i profunditat a un relat que esdevé universal. Amb una exitosa trajectòria en el curtmetratge, la directora peruana Melina León va decidir adaptar un reportatge del seu propi pare, Ismael León, per debutar en el llargmetratge.
Una història sincera i honesta que, després de la seva estrena a Canes, ha continuat conquerint festivals. Al Rec 2019 el film ha estat representat per l’actriu canària Ruth Armas, que executa un dels papers principals de la història, i que va explicar les seves experiències durant el rodatge a l’Antiga Audiència.
D’altra banda, el Premi del Públic en l’edició 2019 ha correspost a S ystem crasher, la commovedora història que firma Nora Fingscheidt i que ens parla de la Benni, que té 9 anys i una energia desenfrenada. En la seva salvatge recerca d’afecte fa desesperar tothom qui l’envolta. És petita però perillosa. Allà on va acaba sent expulsada: ha acabat sent allò que el servei de protecció de menors anomena un system crasher.
La pel·lícula ha sigut una de les grans sorpreses del festival, en què, com en altres certàmens, ha impactat amb la seva energia i nervi. Sent radicalment autèntica, la debutant Nora Fingscheidt transcendeix l’estudi psicològic manufacturant una gran peça de cinema vibrant, visceral i emotiva.
Altres reconeixements
A més de la distinció com a millor opera prima, el Festival Rec d’enguany compta amb més pel·lícules que han vist premiada la seva proposta original, valenta i arriscada. És el cas de Ya no estoy aquí, de Fernando Frías, que ens parla d’Ulises, un noi mexicà de disset anys que es veu forçat a immigrar als Estats Units a causa d’un malentès amb el càrtel de la droga local. Deixa enrere tot el que el defineix: el seu grup i les festes cumbia que adora. Un film poderós que ens introdueix en l’extravagant i alhora fascinant tribu urbana dels colombians que hi ha a la ciutat de Monterrey. Amants de la cumbia regia, tot i ser considerats una mica friquis, són admirats i seguits pels seus balls i festes, i també per la seva sorprenent estètica; pentinats cridaners, moda extravagant i actitud cool.
El jurat jove del festival també se suma al reconeixement a Canción sin nombre. La pel·lícula ja ha rebut guardons com el Fipresci Award al Montreal Festival of New Cinema, millor director emergent al Munich Film Festival i millor director al Thessaloniki Film Festival.
